Ressenyes: El Príncep de la Boira de Carlos Ruiz Zafón

I així continuem amb la setmana amb la ressenya d’un llibre que vaig llegir fa ben poquet com a lectura voluntària a l’insti. Us deixo amb El Príncep de la Boira!

Gènere: Novel·la fantàstica i de terror

Autor: Carlos Ruiz Zafón. És un escriptor nascut a Barcelona l’any 1964. Ha escrit diverses novel·les algunes d’elles best-sellers com per exemple, i la més popular, L’ombra del vent. En l’actualitat viu a Los Àngeles, fent com a guionista i escriptor a la vegada. Zafón va entrar al món de la literatura, gràcies a la seva primera novel·la, El Príncep de la Boira, que va guanyar el premi Edebé de literatura juvenil.

Any: 1993

Editorial: PLANETA

Pàgines: 200

Sinopsi: La història transcorre en un poblet de costa de l’Atlàntic durant la Segona Guerra Mundial. En Max i la seva família es muden al poble del litoral fugint de la guerra, en una casa que va ser construïda per un metge i la seva dona, fins que el seu fill mor tràgicament ofegat. Max, després de visitar un estrany lloc amb estàtues molt tètriques de temàtica circense que semblen tenir vida pròpia, coneix a un noi anomenat Roland que viu amb el seu pare adoptiu, el faroner Víctor Kray. en Roland convida a el Max i la seva germana Alícia a anar a fer busseig i els ensenya una antiga barca enfonsada fa molts anys. Un amor a primera vista sembla unir Roland i Alícia des del principi. Mentrestant, a la casa, una altra germana d’en Max, anomenada Irina, aterrida per un estrany personatge, cau “accidentalment” per les escales, és ferida i entra en coma. El Max i l’Alícia es queden sols a casa. El Víctor Kray, coneixedor dels estranys successos ocorreguts, finalment els explica la veritat. Un malvat mag, anomenat el doctor Caín, que concedeix el desig que més vulguis a canvi d’un favor, aquest moltes vegades macabre i que si no es compleix pot acabar derivant amb la mort. Sembla que la mort del fill del metge i l’enfonsament del vaixell estan relacionats i que el Príncep de la Boira ha tornat. Però Max sent que el faroner no li explica tota la veritat.

Opinió: Una història realment aterridora tot i la seva simplesa. Carlos Ruiz Zafón té un estil verdaderament elaborat, que sembla molt senzill a simple vista, però en realitat la seva elaboració es podria comparar amb una caminada pel desert sense aigua i a ple sol (exageracions meves ^_^). És una història molt interessant i t’enganxa durant quasi tota la novel·la i té uns girs molt inesperats. També té contres però. Crec que la història necessita més acció, parlar d’un mag malvat amb una història tan macabra i després només posar uns pocs capítols al final sobre la seva aparició, ho trobo un sacrilegi! I el gat! El descriu i detalla molt les sensacions estranyes que té del gat i ja des del principi de la història desapareix d’escena i ja no torna a aparèixer més després de l’atac a la Irina. Per la resta però, no té res més negatiu que per mi li falti. És una bona novel·la tot s’ha de dir, però n’he llegit de bastant millors, potser en part degut a que aquesta va ser una de les primeres novel·les de Zafón i que té una bona idea, però després no desenvolupa la història com m’esperaria.

Ressenyes: Alfa i Omega de Sergi G. Oset

Aquí començo aquest nou apartat del bloc sobre ressenyes de llibres, relats, etc que vagi llegint. M’estrenaré amb el llibre-relat de Sergi G. Oset (una abraçada Sergi!! ^^ ).

Gènere: Terror (Apocalipsi Zombi)
Argument: El relat, explica la història d’en Nat un jove professor-científic, que es veu avessat per una apocalipsi zombie i juntament amb la Cas, lluitaran per a la supervivència en un món ple de morts vivents.
L’autor: L’autor és en Sergi G. Oset. A part d’Alfa i Omega ha escrit un altre llibre de microrelats anomenat Paràsits Mentals. A més escriu relats en diferents plataformes digitals com ARC i també en revistes com la revista Catarsi, La Lluna en un cove o Lo Cantich. I segons ell mateix afirma “Sóc el resultat incongruent de les meves obsessions: Planet of the Apes, la Hammer i la Universal. Space 1999 i Galactica, Conan, Creppy, Metal Hurlant, Richard Matheson, Johnny Cash, Excalibur, els Barbapapas, Marvel, Salem’s Lot, Guns & Roses, The Twilight Zone, Harryhausen. Sectari adorador de Cthulu, i deixeble seguidor de les ensenyances del mestre de Baltimore!”
Per més informació sobre l’autor podeu entrar al seu bloc propi: http://lamevaperdicio.blogspot.com.es/
Any: 2012
Pàgines: 44

Opinió: És un molt bon relat, us el recomano de debó per llegir-lo. L’estil és molt bo, i mescla el terror amb l’amor. I el final és sorprenent. Tanmateix, per críticar alguna cosa hauria de dir que se m’ha fet molt curt de llegir i que amb l’edició que vaig llegir hi havia alguns errors editorials, no sé si culpa d’Amazon (ja m’ha passat altres vegades amb llibres d’allà) o errors editorials que no s’han vist. Però per la resta, chapeau! Felicitats Sergi! I també felicitats a l’il·lustrador, una portada molt aconseguida!!

Curiositats: Aquest llibre ha estat escrit per en Sergi, però com una proposició d’un grup de rock progressiu de Barcelona anomenat Midnight Zombie Alligator. També s’ha filmat un curtmetratge bastant semblant a la novel·la que també us recomano mirar. Abaix el teniu! I una cançó basada en aquest mateix tema.  Per tant aquest llibre promet, us ho asseguro!

Com fer un bon conte de fades

 El primer que heu de pensar per fer un bon conte de fades és sobretot el personatge protagonista. Ha de ser un personatge desgraciat, que destaqui sobretot per les seves aptituds físiques (ha de ser guapo, no ho oblideu) o que tingui un tret significatiu que el destaqui de tota la resta. Pot ser tant humà com animal, però si és humà, és preferible que sigui un personatge de sang reial.

Després de tenir enllestit el personatge principal, el segon que hem de fer és buscar l’antagonista. Sense el personatge malvat no hi ha història, per tant, teniu cura d’elegir-lo bé. Si és alguna bruixa malvada, o algun monstre o animal despietat, millor que millor.

Tot seguit, elaboreu la història. Sobretot no us oblideu de ficar la frase següent al principi: Vet aquí una vegada, en un país molt llunyà… Teniu en compte que al principi també s’ha de presentar breument el personatge principal i també el paper que té el personatge antagonista en tota la història (o si més no dir que és malvat). Feta així la presentació ha arribat el moment d’escriure els fets que li ocorren al nostre personatge. Podeu, per exemple, fer que l’antagonista ataqui o vulgui fer-li mal (recomanat), i que d’aquí en derivi la història; o bé, fer aparèixer l’antagonista, la meitat de la trama, i comenci a ficar traves al protagonista per tal d’evitar que sigui feliç. També podeu afegir diversos personatges secundaris, que ajudin al protagonista a aconseguir el seu propòsit o al contrari (pot haver-hi més dolents si voleu), o si més no que siguin neutres.

Sobretot, no us oblideu d’afegir-hi algun element fantàstic (quin conte de fades seria sense la màgia?).

Finalment, ha arribat el moment de posar punt final a la història. És essencial que la història acabi bé, ja que si no no podria ser considerat un conte de fades. Per arribar al final feliç, primerament heu d’aconseguir que, d’alguna manera o una altra, el personatge antagonista pari de molestar i parar traves al protagonista. Això es pot aconseguir de diverses formes, podeu matar a l’antagonista (però aquesta opció no és molt recomanable si els lectors han de ser molt petits); també podeu fer que, finalment el protagonista o algun personatge secundari, s’aconsegueixi allunyar definitivament de l’enemic, o, simplement, que desaparegui sense cap raó aparent i no torni a molestar-lo més (sí, és veritat que no té sentit, però és un conte per a nens, no se’n donaran compte…). I també és essencial (si el relat és sobre princeses), que aparegui el príncep blau (ben plantat preferiblement) que rescati a la princesa del seu terrible problema (sigui quin sigui).

I sobretot, al final del relat no us podeu oblidar de posar-hi la frase següent: I van viure feliços, i van menjar anissos (no sé a què bé el de menjar anissos, però és així).

 

 

Aquí estreno el meu bloc!

Aquesta entrada és simplement una petita presentació del nou bloc que s’estrena avui mateix! Aquest bloc literari està dissenyat per a tots vosaltres amb tot el meu esforç i dedicació i així doncs espero veure-us sovint per aquí!

Aquí podreu trobar des de ressenyes de llibres, fins als meus propis relats, tot per demostrar-vos que les lletres són màgiques i poderoses 😉 Ens veiem per aquí!