“Alfa i Omega” de Sergi G. Oset

Aquí començo aquest nou apartat del bloc sobre ressenyes de llibres, relats, etc que vagi llegint. M’estrenaré amb el llibre-relat de Sergi G. Oset (una abraçada Sergi!! ^^ ).

Gènere: Terror (Apocalipsi Zombi)
Argument: El relat, explica la història d’en Nat un jove professor-científic, que es veu avessat per una apocalipsi zombie i juntament amb la Cas, lluitaran per a la supervivència en un món ple de morts vivents.
L’autor: L’autor és en Sergi G. Oset. A part d’Alfa i Omega ha escrit un altre llibre de microrelats anomenat Paràsits Mentals. A més escriu relats en diferents plataformes digitals com ARC i també en revistes com la revista Catarsi, La Lluna en un cove o Lo Cantich. I segons ell mateix afirma “Sóc el resultat incongruent de les meves obsessions: Planet of the Apes, la Hammer i la Universal. Space 1999 i Galactica, Conan, Creppy, Metal Hurlant, Richard Matheson, Johnny Cash, Excalibur, els Barbapapas, Marvel, Salem’s Lot, Guns & Roses, The Twilight Zone, Harryhausen. Sectari adorador de Cthulu, i deixeble seguidor de les ensenyances del mestre de Baltimore!”
Per més informació sobre l’autor podeu entrar al seu bloc propi: http://lamevaperdicio.blogspot.com.es/
Any: 2012
Pàgines: 44

Opinió: És un molt bon relat, us el recomano de debó per llegir-lo. L’estil és molt bo, i mescla el terror amb l’amor. I el final és sorprenent. Tanmateix, per críticar alguna cosa hauria de dir que se m’ha fet molt curt de llegir i que amb l’edició que vaig llegir hi havia alguns errors editorials, no sé si culpa d’Amazon (ja m’ha passat altres vegades amb llibres d’allà) o errors editorials que no s’han vist. Però per la resta, chapeau! Felicitats Sergi! I també felicitats a l’il·lustrador, una portada molt aconseguida!!

Curiositats: Aquest llibre ha estat escrit per en Sergi, però com una proposició d’un grup de rock progressiu de Barcelona anomenat Midnight Zombie Alligator. També s’ha filmat un curtmetratge bastant semblant a la novel·la que també us recomano mirar. Abaix el teniu! I una cançó basada en aquest mateix tema.  Per tant aquest llibre promet, us ho asseguro!

Anuncis

Com fer un bon conte de fades

 El primer que heu de pensar per fer un bon conte de fades és sobretot el personatge protagonista. Ha de ser un personatge desgraciat, que destaqui sobretot per les seves aptituds físiques (ha de ser guapo, no ho oblideu) o que tingui un tret significatiu que el destaqui de tota la resta. Pot ser tant humà com animal, però si és humà, és preferible que sigui un personatge de sang reial.

Després de tenir enllestit el personatge principal, el segon que hem de fer és buscar l’antagonista. Sense el personatge malvat no hi ha història, per tant, teniu cura d’elegir-lo bé. Si és alguna bruixa malvada, o algun monstre o animal despietat, millor que millor.

Tot seguit, elaboreu la història. Sobretot no us oblideu de ficar la frase següent al principi: Vet aquí una vegada, en un país molt llunyà… Teniu en compte que al principi també s’ha de presentar breument el personatge principal i també el paper que té el personatge antagonista en tota la història (o si més no dir que és malvat). Feta així la presentació ha arribat el moment d’escriure els fets que li ocorren al nostre personatge. Podeu, per exemple, fer que l’antagonista ataqui o vulgui fer-li mal (recomanat), i que d’aquí en derivi la història; o bé, fer aparèixer l’antagonista, la meitat de la trama, i comenci a ficar traves al protagonista per tal d’evitar que sigui feliç. També podeu afegir diversos personatges secundaris, que ajudin al protagonista a aconseguir el seu propòsit o al contrari (pot haver-hi més dolents si voleu), o si més no que siguin neutres.

Sobretot, no us oblideu d’afegir-hi algun element fantàstic (quin conte de fades seria sense la màgia?).

Finalment, ha arribat el moment de posar punt final a la història. És essencial que la història acabi bé, ja que si no no podria ser considerat un conte de fades. Per arribar al final feliç, primerament heu d’aconseguir que, d’alguna manera o una altra, el personatge antagonista pari de molestar i parar traves al protagonista. Això es pot aconseguir de diverses formes, podeu matar a l’antagonista (però aquesta opció no és molt recomanable si els lectors han de ser molt petits); també podeu fer que, finalment el protagonista o algun personatge secundari, s’aconsegueixi allunyar definitivament de l’enemic, o, simplement, que desaparegui sense cap raó aparent i no torni a molestar-lo més (sí, és veritat que no té sentit, però és un conte per a nens, no se’n donaran compte…). I també és essencial (si el relat és sobre princeses), que aparegui el príncep blau (ben plantat preferiblement) que rescati a la princesa del seu terrible problema (sigui quin sigui).

I sobretot, al final del relat no us podeu oblidar de posar-hi la frase següent: I van viure feliços, i van menjar anissos (no sé a què bé el de menjar anissos, però és així).

 

 

Aquí estreno el meu bloc!

Aquesta entrada és simplement una petita presentació del nou bloc que s’estrena avui mateix! Aquest bloc literari està dissenyat per a tots vosaltres amb tot el meu esforç i dedicació i així doncs espero veure-us sovint per aquí!

Aquí podreu trobar des de ressenyes de llibres, fins als meus propis relats, tot per demostrar-vos que les lletres són màgiques i poderoses 😉 Ens veiem per aquí!