Com fer un bon conte de fades

 El primer que heu de pensar per fer un bon conte de fades és sobretot el personatge protagonista. Ha de ser un personatge desgraciat, que destaqui sobretot per les seves aptituds físiques (ha de ser guapo, no ho oblideu) o que tingui un tret significatiu que el destaqui de tota la resta. Pot ser tant humà com animal, però si és humà, és preferible que sigui un personatge de sang reial.

Després de tenir enllestit el personatge principal, el segon que hem de fer és buscar l’antagonista. Sense el personatge malvat no hi ha història, per tant, teniu cura d’elegir-lo bé. Si és alguna bruixa malvada, o algun monstre o animal despietat, millor que millor.

Tot seguit, elaboreu la història. Sobretot no us oblideu de ficar la frase següent al principi: Vet aquí una vegada, en un país molt llunyà… Teniu en compte que al principi també s’ha de presentar breument el personatge principal i també el paper que té el personatge antagonista en tota la història (o si més no dir que és malvat). Feta així la presentació ha arribat el moment d’escriure els fets que li ocorren al nostre personatge. Podeu, per exemple, fer que l’antagonista ataqui o vulgui fer-li mal (recomanat), i que d’aquí en derivi la història; o bé, fer aparèixer l’antagonista, la meitat de la trama, i comenci a ficar traves al protagonista per tal d’evitar que sigui feliç. També podeu afegir diversos personatges secundaris, que ajudin al protagonista a aconseguir el seu propòsit o al contrari (pot haver-hi més dolents si voleu), o si més no que siguin neutres.

Sobretot, no us oblideu d’afegir-hi algun element fantàstic (quin conte de fades seria sense la màgia?).

Finalment, ha arribat el moment de posar punt final a la història. És essencial que la història acabi bé, ja que si no no podria ser considerat un conte de fades. Per arribar al final feliç, primerament heu d’aconseguir que, d’alguna manera o una altra, el personatge antagonista pari de molestar i parar traves al protagonista. Això es pot aconseguir de diverses formes, podeu matar a l’antagonista (però aquesta opció no és molt recomanable si els lectors han de ser molt petits); també podeu fer que, finalment el protagonista o algun personatge secundari, s’aconsegueixi allunyar definitivament de l’enemic, o, simplement, que desaparegui sense cap raó aparent i no torni a molestar-lo més (sí, és veritat que no té sentit, però és un conte per a nens, no se’n donaran compte…). I també és essencial (si el relat és sobre princeses), que aparegui el príncep blau (ben plantat preferiblement) que rescati a la princesa del seu terrible problema (sigui quin sigui).

I sobretot, al final del relat no us podeu oblidar de posar-hi la frase següent: I van viure feliços, i van menjar anissos (no sé a què bé el de menjar anissos, però és així).

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s