Ressenyes: El Príncep de la Boira de Carlos Ruiz Zafón

I així continuem amb la setmana amb la ressenya d’un llibre que vaig llegir fa ben poquet com a lectura voluntària a l’insti. Us deixo amb El Príncep de la Boira!

Gènere: Novel·la fantàstica i de terror

Autor: Carlos Ruiz Zafón. És un escriptor nascut a Barcelona l’any 1964. Ha escrit diverses novel·les algunes d’elles best-sellers com per exemple, i la més popular, L’ombra del vent. En l’actualitat viu a Los Àngeles, fent com a guionista i escriptor a la vegada. Zafón va entrar al món de la literatura, gràcies a la seva primera novel·la, El Príncep de la Boira, que va guanyar el premi Edebé de literatura juvenil.

Any: 1993

Editorial: PLANETA

Pàgines: 200

Sinopsi: La història transcorre en un poblet de costa de l’Atlàntic durant la Segona Guerra Mundial. En Max i la seva família es muden al poble del litoral fugint de la guerra, en una casa que va ser construïda per un metge i la seva dona, fins que el seu fill mor tràgicament ofegat. Max, després de visitar un estrany lloc amb estàtues molt tètriques de temàtica circense que semblen tenir vida pròpia, coneix a un noi anomenat Roland que viu amb el seu pare adoptiu, el faroner Víctor Kray. en Roland convida a el Max i la seva germana Alícia a anar a fer busseig i els ensenya una antiga barca enfonsada fa molts anys. Un amor a primera vista sembla unir Roland i Alícia des del principi. Mentrestant, a la casa, una altra germana d’en Max, anomenada Irina, aterrida per un estrany personatge, cau “accidentalment” per les escales, és ferida i entra en coma. El Max i l’Alícia es queden sols a casa. El Víctor Kray, coneixedor dels estranys successos ocorreguts, finalment els explica la veritat. Un malvat mag, anomenat el doctor Caín, que concedeix el desig que més vulguis a canvi d’un favor, aquest moltes vegades macabre i que si no es compleix pot acabar derivant amb la mort. Sembla que la mort del fill del metge i l’enfonsament del vaixell estan relacionats i que el Príncep de la Boira ha tornat. Però Max sent que el faroner no li explica tota la veritat.


Opinió: Una història realment aterridora tot i la seva simplesa. Carlos Ruiz Zafón té un estil verdaderament elaborat, que sembla molt senzill a simple vista, però en realitat la seva elaboració es podria comparar amb una caminada pel desert sense aigua i a ple sol (exageracions meves ^_^). És una història molt interessant i t’enganxa durant quasi tota la novel·la i té uns girs molt inesperats. També té contres però. Crec que la història necessita més acció, parlar d’un mag malvat amb una història tan macabra i després només posar uns pocs capítols al final sobre la seva aparició, ho trobo un sacrilegi! I el gat! El descriu i detalla molt les sensacions estranyes que té del gat i ja des del principi de la història desapareix d’escena i ja no torna a aparèixer més després de l’atac a la Irina. Per la resta però, no té res més negatiu que per mi li falti. És una bona novel·la tot s’ha de dir, però n’he llegit de bastant millors, potser en part degut a que aquesta va ser una de les primeres novel·les de Zafón i que té una bona idea, però després no desenvolupa la història com m’esperaria.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s