Ressenyes: Delirium de Lauren Oliver

Suposo que tots deveu saber quin dia és el dia 14 de febrer. Sant Valentí! El dia dels enamorats. Tot i que no segueixi aquesta tradició anglosaxona, aquest llibre que segueix em va com anell al dit, per commemorar aquest dia! Espero que passeu una bona setmana. Que tingueu un bon dia dels enamorats. I si no ho esteu, com servidor, aneu amb compte amb Cupido!

Títol: Delirium


Autora: Lauren Oliver és una autora americana que ja va començar a escriure des de ben petita ja que prové d’una familia d’escriptors. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a l’Universitat de Chicago. Si no desperto va ser la seva primera novel·la i actualment està escrivint la tercera part de la saga Delirium, que sortirà aquesta primavera.

Génere: Ciència ficció, distopia

Número de pàgines: 448

Argument: La novel·la explica la història de la Lena, una noia de disset anys, que viu a la ciutat de Portland (a l’estat americà de Maine) en un futur incert on els recursos com el petroli són escassos i només es destinat als rics. Però el més inquietant d’aquest món és que la gent als divuit, és sotmet a una operació cerebral per curar la malaltia de l’amor que segons el govern i els científics és mortal. La Lena i la seva amiga Hanna estan impacients per l’operació i sempre s’havien imaginat el seu marit ideal, que és imposat pel govern després de fer unes evaluacions, però durant les evaluacions tot sembla canviar. Els simpatitzants (que són els rebels que no han estat sotmesos a l’operació) ataquen els laboratoris científics aquell mateix dia. A partir d’aquell moment coneixerà l’Àlex i finalment, la Lena caurà a l’inevitable: s’enamorarà.

Opinió: La idea és molt original. Hi ha hagut crítiques d’aquest llibre que afirmaven un món sense amor com un món impossible. Per mi jo no ho crec així. Sí que és una mica subrealista la idea d’un món sense amor, però tot i així té un bon argument. Té un estil impecable i crec que fa l’equilibri ideal entre acció i sentiment. Els personatges també estan molt ben aconseguits i com partint d’un personatge com la Lena, la qual ella mateixa es considera una noia normal i corrent, com qualsevol altra ,sense molta autoestima i obedient, i gràcies a l’amor vas veient com va evolucionant fins arribar a una Lena més rebel i apassionada. La idea que transmet de la seva societat distòpica està també ben aconseguida, com la gent creu en què l’amor no és res més que una malaltia mortal i accepta de grat, canviar completament la seva forma de ser i a la vegada perdre els sentiments, per esdevenir només titelles de l’estat i viure una vida monòtona i rutinària. Una gran novel·la amb un argument original.

Ressenyes: Tempus fugit de Javier Ruescas

I aquí va una nova ressenya!! Us agreixo de veritat a tots el que mireu aquest blog que ha arribat a 100 visites! Gràcies i gaudiu de la ressenya que segueix.

Títol: Tempus fugit, Els lladres d’ànimes.

Editorial: La Galera

Autor: Javier Ruescas és un escriptor nascut a Madrid l’any 1983, que va començar a escriure des de molt jove. Fins ara ha escrit un munt de relats i cinc llibres publicats: La trilogia dels contes de Bereth, Tempus Fugit i Play. També dirigeix diverses pàgines webs relacionades amb la literatura com www.eltemplodelasmilpuertas.com o www.crepusculo-es.com.

Número de pàgines:237

Génere: Ciència-ficció, distopia

Argument: L’acció de la novel·la transcorre uns cent anys després que una terrible Inundació, causada pel canvi climàtic, canviés per complet la geografia de la Terra. Tempus Fugit és una gran multinacional que es va enriquir gràcies a la creació de les cabines de teletransport i que a la vegada té molt més poder que els mateixos governs, però darrere de tot això s’amaga un terrible secret: la empresa pot esbrinar els futurs de les persones amb les cabines i si veuen un futur que creuen que no serà aprofitat l’hi roben a la persona, amb l’ajuda dels protovidents  que són uns adolescents mig androides i mig humans que formen una organització anomenada La Plaga. En Kleid és un dels protovidents més brillants.

En Pablo un jove de l’antiga Castella, perseguint a la persona que havia robat el futur de la seva mare (tot i que ell no ho sabia) acaba anant a parar al futur després de la Inundació. Allà coneix a la Hanna, una noia orfe a causa de l’empresa Tempus Fugit, tot i que el seu pare segueix viu, però que va ser víctima de la Plaga. La Hanna busca a tot hora la manera de rebel·lar-se contra l’empresa i gràcies a en Pablo començarà a descobrir secrets que no s’haurien de desvelar. Per aquest motiu en Kleid, el protovident, els perseguirà, amb l’incentiu de poder ser lliure per sempre més. Podran escapar d’ell i desemmascarar tots els secrets que amaga Tempus Fugit?

Opinió: Crec que és una novel·la molt bona amb un gran argument i un argument molt original, em va encantar la idea dels teletransports! A més té bastant l’acció (la ideal pel meu gust) i a la vegada els sentiments perfectes que necessita la novel·la i l’estil d’escriptura és impecable. Pel que fa a les contres també tinc coses a dir, com per exemple el fet de què si en Pablo és un noi del passat, del segle XVI em sembla, que no coneix res sobre la tecnologia del futur fins que viatja al futur després de la Inundació, no entenc la seva reacció tan natural en ocasions davant de coses que haurien de sorprendre moltíssim a qualsevol altra persona que vingués del passat, com per exemple el fet de la televisió i que després de poca estona se’n cansi. Bé almenys si fos jo en Pablo estaria enganxat a la tele dia i nit intentant descobrir el secret que s’amaga darrere de l’aparell i el que diuen. Tanmateix, per la resta no tinc res a replicar.