Ressenyes: Delirium de Lauren Oliver

Suposo que tots deveu saber quin dia és el dia 14 de febrer. Sant Valentí! El dia dels enamorats. Tot i que no segueixi aquesta tradició anglosaxona, aquest llibre que segueix em va com anell al dit, per commemorar aquest dia! Espero que passeu una bona setmana. Que tingueu un bon dia dels enamorats. I si no ho esteu, com servidor, aneu amb compte amb Cupido!

Títol: Delirium


Autora: Lauren Oliver és una autora americana que ja va començar a escriure des de ben petita ja que prové d’una familia d’escriptors. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a l’Universitat de Chicago. Si no desperto va ser la seva primera novel·la i actualment està escrivint la tercera part de la saga Delirium, que sortirà aquesta primavera.

Génere: Ciència ficció, distopia

Número de pàgines: 448

Argument: La novel·la explica la història de la Lena, una noia de disset anys, que viu a la ciutat de Portland (a l’estat americà de Maine) en un futur incert on els recursos com el petroli són escassos i només es destinat als rics. Però el més inquietant d’aquest món és que la gent als divuit, és sotmet a una operació cerebral per curar la malaltia de l’amor que segons el govern i els científics és mortal. La Lena i la seva amiga Hanna estan impacients per l’operació i sempre s’havien imaginat el seu marit ideal, que és imposat pel govern després de fer unes evaluacions, però durant les evaluacions tot sembla canviar. Els simpatitzants (que són els rebels que no han estat sotmesos a l’operació) ataquen els laboratoris científics aquell mateix dia. A partir d’aquell moment coneixerà l’Àlex i finalment, la Lena caurà a l’inevitable: s’enamorarà.

Opinió: La idea és molt original. Hi ha hagut crítiques d’aquest llibre que afirmaven un món sense amor com un món impossible. Per mi jo no ho crec així. Sí que és una mica subrealista la idea d’un món sense amor, però tot i així té un bon argument. Té un estil impecable i crec que fa l’equilibri ideal entre acció i sentiment. Els personatges també estan molt ben aconseguits i com partint d’un personatge com la Lena, la qual ella mateixa es considera una noia normal i corrent, com qualsevol altra ,sense molta autoestima i obedient, i gràcies a l’amor vas veient com va evolucionant fins arribar a una Lena més rebel i apassionada. La idea que transmet de la seva societat distòpica està també ben aconseguida, com la gent creu en què l’amor no és res més que una malaltia mortal i accepta de grat, canviar completament la seva forma de ser i a la vegada perdre els sentiments, per esdevenir només titelles de l’estat i viure una vida monòtona i rutinària. Una gran novel·la amb un argument original.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s