Relats: El meu pecat (o Pecat Z)

Llenço el bolígraf a la taula amb satisfacció. Per fi he culminat la novel·la amb què feia anys que treballava. Massa bonic per ser real. De sobte, una forta batzacada retruny per tota la casa. M’imagino el pitjor. Tempto les tenebres de l’habitació, a la recerca de la meva arma. I llavors els veig. Observo els seus rostres cadavèrics, apropant-se a mi a una velocitat preocupant. Sortosament localitzo la meva pistola, just a temps. Els aconsegueixo abatre amb facilitat, repartint una bala per cada un, però n’hi ha més. Molts més. No tinc prou bales per matar-los a tots i si no m’afanyo m’atraparan. No vull ser un d’ells. Decideixo saltar per la finestra i fugir, la meva pistola en una mà i en l’altra el preuat manuscrit. El fort impacte contra el terra m’adoloreix les cames. Tanmateix, corro. Sense mirar enrere. I marxo lluny. Molt lluny.
No m’aturo fins que l’últim alè se m’escapa de dins meu. Miro al meu voltant. Em trobo envoltat d’edificis, mig enrunats i amb esporàdiques columnes de fum elevant-se cap al cel, inextingibles. És un panorama devastador. Això em fa recordar el dia de la catàstrofe. Evoco escenes de gent que saquegen llibreries, que incendien universitats o escoles, que destrueixen laboratoris… La gent havia culpat a la ciència, i a la vegada a les lletres, de la catàstrofe. Estúpids! Ara, les poques colònies de gent que resten a la Terra consideren els llibres i tot el relacionat amb la intel·ligència com un pecat.
Prefereixo estar envoltat de mil morts vivents famolencs, que d’aquells idiotes que es fan dir humans. Per això, m’he vist obligat a errar, solitari, juntament amb el meu pecat. Un pecat que possiblement sigui l’únic refugi de la humanitat contra la barbàrie. El pecat de l’escriptura.
Potser ja és massa tard per recuperar a la societat. Però m’agradaria equivocar-me…




Balaguer, 3 de maig de 2013

Advertisements

2 thoughts on “Relats: El meu pecat (o Pecat Z)

  1. La Meva Perdició says:

    M'agrada aquesta atmosfera post apocalíptica, opressiva i desencisant, amb el protagonista que s'endevina antiheroi que pot esdevenir venjador, custodi o cadena de transmissió de una cultura que pot desaparèixer com tantes altres ho han fet sense deixar empremta.
    Ben bé podria ser l'epíleg o la introducció d'una relat méss extens.
    Felicitats.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s