Ressenyes: Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo

Títol: Mecanoscrit del segon origen 

Autor: 
Manuel de Pedrolo. Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Conrea tots els gèneres literaris i col·labora amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l’època. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d’obres, Sobretot, en prosa, amb novel·les
com Cendra per Martina i Totes les bèsties de càrrega i amb el cicle novel·lístic Temps Obert. La novel·la Mecanoscrit del segon origen és una de les més llegides durant la dècada dels setanta. La censura de la dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obres d’autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i dirigeix la col·lecció de novel·la negra, La cua de palla. Obté diversos premis literaris i és distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979. 
Extret de: www.escriptors.cat

Pàgines: 173

Argument: 
Mecanoscrit de segon origen narra com, després d’un atac extraterrestre que extermina a la pràctica totalitat de la raça humana, una parella de supervivents intenta subsistir i donar una esperança de futur. La parella està formada per dos nois de la Catalunya interior, Alba, una noia de catorze anys i Dídac un jove de raça negra d’onze. El noi és colpejat i llançat a un llac per d’altres nois del seu poble tan sol pel color de la seva pell, cosa que motiva la intervenció de l’Alba que es capbussa a l’aigua per salvar Dídac. Mentre tots dos estan dintre l’aigua es produeix l’atac d’uns plats voladors que arrasen el poble de Benaura, el lloc on viuen i la resta de poblacions del planeta. Ells dos seran els únics sobrevivents de la zona gràcies a l’aïllament de l’aigua. Hauran d’enfrontar-se a un món despoblat i destruït. L’enorme devastació provocada pels extraterrestres només ha respectat alguns animals com els insectes, els ocells o les gallines, la resta són cadàvers i runes.

Opinió: És un dels poquets llibres de ciència-ficció de la literatura catalana i per alguns, és considerat el millor llibre de ciència-ficció catalana, i per tant li tinc molt de respecte a aquest llibre i al seu autor. És un llibre apocalíptic, després d’una invasió d’uns platets volants que només apareixen dues vegades a la novel·la i sense tenir en compte l’aparició d’un d’ells a la masia. Trobo que m’hauria agradat saber-ne més d’ells, a pesar que s’explica les possibles causes de la invasió a l’epíleg. És una novel·la que ens explica la vida diària d’en Dídac i l’Alba després de la invasió, intentant salvar l’espècie humana. Sí que ho he trobat interessant i m’ha agradat aquesta visió que li dóna Pedrolo a la novel·la, tanmateix un mica més d’acció s’hauria agraït, per exemple amb l’aparició de més extraterrestres o alguna cosa per l’estil.

Pedrolo escriu la novel·la amb una estructura molt rígida i que podria arribar a cansar, però que en canvi per a mi m’ha semblat curiosa i no m’ha cansat en absolut. Té un final una mica tràgic i sorprenent i que a la vegada inclou un dilema molt interessant i filosòfic. A més m’ha agradat molt el personatge de l’Alba, pel seu caràcter lluitador, espavilat i amb les idees fermes. Què més es pot dir, d’un ara ja clàssic de la literatura catalana? Només vull acabar dient que si sou amants de la ciència-ficció, Mecanoscrit del segon origen és una parada obligatòria.
 
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s