“El joc d’Ender” d’Orson Scott Card

Títol: El joc d’Ender
Pàgines: 450

Autor: 
Orson Scott Card nascut el 24 d’agost de 1951 és un escriptor estatunidenc de ciència ficció i altres gèneres literaris. La seva obra més coneguda és La sèrie d’Ender.
Fitxer:Orson Scott Card at BYU Symposium 20080216 closeup.jpg

Nascut a Richland, Washington, Card va créixer a Califòrnia, Arizona i Utah. Va viure al Brasil durant dos anys fent de missioner de l’església mormona. Es va llicenciar a la Brigham Young University el 1975 i a la Universitat de Utah el 1981. Actualment viu a Greensboro, Carolina del Nord. Ell i la seva esposa, Kristina, són pares de cinc nens: Geoffrey, Emily, Charles, Zina Margaret i Erin Louisa, anomenats així per Chaucer, Brontë y Dickinson, Dickens, Mitchell, i Alcott, respectivament.

Ha guanyat nombrosos premis, com el Nèbula de 1985 i l’Hugo de 1986 a la millor novela per Ender’s Game i el Nebula de 1986 i l’Hugo de 1987 per Speaker for the Dead.
Argument:
L’any 2070 la humanitat està en guerra amb una raça extraterrestre coneguda com els insectors (el seu nom prové de la semblança que tenen als insectes). Després de fracassar en la seva Primera Invasió (d’exploració) del sistema solar la qual aquesta prop d’acabar amb la humanitat, la humanitat estableix una aliança mundial per fer front a l’amenaça, amb la creació d’una unitat militar internacional, la Flota Internacional (FI), atorgant-se el govern del planeta a la ” Hegemonia” dividint el govern del planeta entre tres cossos: el Hegemon, el Polemarch, i el Strategos, els quals lluiten per el domini durant la guerra. En aquest futur la humanitat ha desenvolupat el viatge interestel·lar, la comunicació més ràpida que la llum (anomenada ansible), el control sobre la gravetat i altres mecanisme i armes (molts descoberts a partir de les restes de la Primera Invasió Insectora). La segona invasió (que, a diferència de la primera, era per colonitzar) va ser detinguda en l’últim moment pel talent de l’estrateg, Mazer Rackham. Però han passat dècades, i la humanitat s’enfronta a un futur incert esperant l’extermini d’una possible tercera invasió pels extraterrestres.

 

Andrew Ender Wiggin és un nen prodigi nord-americà, reclutat per la Flota Internacional per al seu entrenament i futur lideratge en la guerra contra els insectors. Ender és el tercer de tres germans en una societat amb restriccions de natalitat per l’excés de població en què les famílies no poden tenir més de dos fills. Ender va ser engendrat amb permís del govern, ja que els seus germans van ser uns genis, i amb la condició que als sis anys tornarien a per ell per instruir i convertir-lo en el millor comandant de la història.

Opinió: 

Una novel·la, simplement, brillant, única, inimitable.
Ens trobem davant una novel·la en el gènere de ciència-ficció i més concretament, a una space-opera. Però, de cap manera del tipus de Star Trek o la Guerra de les Galàxies. El joc d’Ender és una novel·la, apart. Ens explica l’educació d’un nen prodigi que li ha caigut a sobre la responsabilitat de salvar el món. Segons sembla, és l’única esperança per la humanitat. Començant amb principi una mica desorientador, continua amb l’arribada d’Ender  a l’escola de Batalla. Ender és un noi completament diferent i ja des de bon principi els mateixos professors l’intenten aïllar de la resta, per evitar que és despités del seu veritable objectiu. Però això no és un impediment pel noi. A pesar dels esforços d’aïllament i dels diferents “matons” com Bernand que l’odien, Ender aconsegueix fer amics com el jove àrab Alai. Alai és un personatge veritablement deliciós, encantador. Un dels meus personatges preferits del llibre, com també la dolça i intel·ligent germana de l’Ender, la Valentine, que mai oblida al seu germà ni el deixa d’estimar a pesar de no veure’l en molts anys. Aquesta novel·la té veritablement entranyables. Però també en té dels que els hi dispararies una bala a la testa. Un d’ells és en Peter, l’altre germà d’Ender, que té les inspiracions d’un veritable psicòpata. Entre d’altres que no menciono per no fer spoilers.
Una de les coses que m’ha agradat més de la novel·la són els seus girs inesperats, inimaginables. T’enganxa la seva acció, les proves espacials completament noves i emocionats, la manera de dirigir, el videojoc de fantasia, l’evolució d’Ender… Però, el millor el del final, sense cap mena de dubte. Com que no vull esguerrar-vos el final aquí va un spoiler. Per veure’l, seleccioneu-ho amb el ratolí. 

*SPOILER*

De veritat, això de la guerra contra els insectors em va deixar de pedra. No m’hauria ni imaginat que quan feien les pràctiques a l’escola d’Alt Comandament es tractés de la veritable guerra contra els extraterrestres. I el final, preciós. La meva visió dels insectors va canviar completament. Primer em pensava, “el volen enganyar”. Però, després em vaig adonar que no tenien res de maldat. Increïble. Aquest dos girs em van deixar de pedra i vaig estar hores rumiant i rumiant… 

*FI SPOILER*
Això sí, hi ha una cosa que no se m’ha fet creïble. La reacció d’Ender i de la resta de la canalla em semblava més típica d’adolescents que d’infants. I direu: “ Són superdotats”. I què? Tenen sis anys! Com és possible que hi hagi matons i abusons amb sis anys! Les criatures no són tan perverses i enrevessades.
És l’única pega que li he pogut trobar a la novel·la. La resta, sublim. Ja feia molt de temps que una novel·la m’emocionava i em marcava tant. El joc d’Ender s’ha guanyat una posició en el meu cor i a la meva llista “mental” de novel·les preferides.
 
Anuncis

2 thoughts on ““El joc d’Ender” d’Orson Scott Card

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s