Pobres diables

POBRES DIABLES
Salvàvem els mots de la nostra llengua, el meu poble i jo. (1)

 

Els diables ignorants se’ls volien emportar.
Els amos de les paraules lluitaren contra les tenebres.
Llum contra foscor. Però els diables eren forts.
Vivaces aus de rapinya els ajudaren en la seva empresa.
La batalla va ser àrdua i sagnant. I els dimonis van vèncer.
I els amos van alçar el vol. I van anar lluny, molt lluny.
I els mots es van mantenir invisibles entre la foscor.
 
Com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra! (2)
Però arribà, la llum aconseguí renéixer d’entre les cendres.
Malgrat tot, aquesta amb el pas del temps s’ha anat atenuant.
I ara, els dimonis tornen i volen apoderar-se dels mots.
Dividir les nostres paraules és la seva nova estratègia.
No ho aconseguiran. Els amos de les paraules ens mantindrem units.
I, si no, haurem d’alçar el vol. I anirem lluny, molt lluny.
I salvarem els mots de la nostra llengua. I del nostre poble. I jo.
o0O0o
(1) (Cita): Salvador Espriu. «El meu poble i jo».
LES CANÇONS D’ARIADNA
(2) (Cita): Salvador Espriu. «Inici de càntic en el temple».
LES CANÇONS D’ARIADNA
o0O0o
POEMA FINALISTA EN EL CONCURS SOLIDARI “ARC-PARAULA D’ESPRIU”
POEMA QUE SERÀ INCLÒS EN EL RECULL “PARAULA D’ESPRIU”
Anuncis

6 thoughts on “Pobres diables

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s