Ressenyes: El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry

Títol: El petit príncep

Pàgines: 116

Autor:

Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944) va néixer a Lió, França. Va dur a terme el seu primer vol a l’edat d’onze anys, i va esdevenir pilot als vint anys. Va ser un pioner de l’aviació comercial internacional i va volar en la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Els seus escrits inclouen El petit príncep (escrita el 1943 i considerada la seva novel·la més brillant, traduïda a 102 llengües i amb una tirada cada any de 60.000 llibres), Vent, sorra i estels, i Correu del Sud. En 1944, mentre anava amb la seva esquadrilla aèria francesa, va desaparèixer durant un vol de reconeixement sobre la Mediterrània i no se’l va veure més. 
Argument: 
Tot comença quant el narrador explica que quan era petit li agradava molt dibuixar, un cop va dibuixar una boa (una serp) però cap dels adults no va entendre el dibuix. Al cap d’uns anys quan el nen havia crescut i ja era un aviador va trobar-se el Petit Príncep, i per sorpresa seva en ensenyar-li el dibuix ràpidament va saber què era. Al principi l’aviador creia que el Petit Príncep només faria que empipar-lo però al final va entendre que aquell era el seu caràcter, a causa del que li havia passat. I llavors el Petit Príncep començà explicar-li la seva història, a un petit asteroide on havia nascut i on només hi havia volcans minúsculs i una rosa. Però, tot seguit decidirà marxar d’allà per conèixer nous planetes i on es trobarà gent ben estranya, no sense tenir por de què la seva rosa patís algun mal mentre ell fos fora.

Opinió:
El petit príncep és una novel·la, simplement, perfecta. No tinc més paraules per descriure-la. Una altra cosa que dóna un plus al llibre són les il·lustracions fetes pel propi autor, que t’ajuden a entendre una mica més la novel·la i les dimensions a les quals es refereix quan parla d’un planeta. És veritat que té un argument una mica estrany i una concepció de la ciència-ficció i l’univers bastant surrealista, però s’ha de tenir en compte que és una novel·la de mitjans del segle XX i a més que estava planificada per ser un conte per a la canalla. Tot i així, les seves reflexions són més aviat adultes. És tracta d’una crítica de la societat des d’un punt de vista innocent i despreocupat. Hi ha moltíssimes oracions memorables però una de les que m’ha agradat més és: Només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls”. Una cita que et dóna molt a pensar. 
Una novel·la que m’ha deixat marca i que no us podeu perdre de cap de les maneres. 
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s