Tuiteratura: #T04G

Autors: 

Ferran Armengol
Edgar Cotes i Argelich
Mark Olsson
Miri Quatre
Montse Medalla
Glòria Tudela Galbis
Vicent Terol
Tere Essa Ema
Josep Manuel Vidal-Illanés

Hastag: #T04G

Experiència:
Aquest com ens infiltrem a la temàtica de terror, per commemorar Tots Sants i la Castanyada. I qui millor que el mateix Satanàs per acompanyar-nos en aquesta aventura? Com sempre, tornem amb els relats mensuals, una experiència molt divertida i enriquidora que recomano a tothom integrar-s’hi. El grup creix aquest cop som 11 participants “convidats” i 1 autor extern que s’hi ha unit pel camí, cosa que demostra que la cosa comença a tenir influències externes 😉 També aprofito per informar-vos que hem obert un blog “Tuiterats Ultradimensionals” on anirem penjant els relats conjunts per Twitter que hem fet i continuarem fent. No dubteu en donar-hi una ullada,comentar què us semblen i subscriure-s’hi. Aprofito l’avinentesa per desitjar-vos una bona Castanyada i que gaudiu del nostre relat de por ^_^


#T04G: Satanàs, Totpoderós
“És per això que totes les cabres tenen ulls de dimoni i la cua tallada; i per això li agrada tant al diable encarnar-se en elles”  (JACOB I WILHEM GRIMM)
Tanmateix, en la societat digital, una cabra tenia poca importància. L’única manera perquè li fessin cas seria posseint un ordinador. Havia sentit una certa picor en els seus òrgans més sensibles i la paraula “Sincrotró” ressonava com a un bon aspirant a ser posseït.
“Què volia dir tot allò”, es preguntà en despertar. Per ara, aniria al servei a alleujar aquella picor matinera. Després, ja decidiria. Encara que tenia entès per les pelis que una bona possessió necessitava d’una tia fleuma i amb pitrera escandalosa: on en trobaria una? Després de pensar i pensar, se’n va anar a la discoteca per parlar amb alguna gogó, tot i ser conscient que es basava en tòpics. Però només entrar, succeí el de sempre: totes les dones presents se sentiren atretes per la seva aura de sexualitat perversa. Així que totes les dones presents se li van tirar a sobre. Allà començava la diversió. Res d’allò feia bona pinta. L’antre s’anomenava “Mia Farrow”. Les noies ballaven a la barra al ritme eixordador de “Helter Skelter”. Flipava. Era la primera vegada  a la seva vida que havia d’anar apartant dones com si fossin mosques. Una d’elles, però, se’l mirava diferent… allò l’atreia i l’espantava alhora. Ja havia tingut problemes amb exorcistes abans quan posseïa a humans però no es pogué resistir a fer-ho. Aquella seria el seu objectiu.

—Com et dius?
Ella no respongué. Obrí uns ulls… especials. Tenien alguna cosa d’animal, aquells ulls. Espantaven!

L’exorcista el mirà amb curiositat, era un tipus mesquí i sense gaire interès, i en canvi tothom en aquell  bar s’hi sentia atret. Per si de cas, obrí la bossa per tenir ben a mà l’aigua beneïda i la seva arma secreta contra els dimonis.
—Et reconec, no pots enganyar-me. Ets l’àngel caigut —va dir tremolosa.
—I tu? Ets la Santa entre les pecadores? —va etzibar-li.

Al moment que digué això espetegà els dits bo i fent aparèixer una pistola làser en les seves mans. Satanàs també s’havia modernitzat. Ella respongué amb una foto a l’Instagram que retuitejà al telèfon i penjà al mur de Facebook. Satanàs quedà ben retratat. Aquell intens duel va quedar en un -aparentment amistós- empat. Satanàs i la xica anaren a la barra a fer-se un gintònic. Però, llavors Satanàs va veure les fotos que li havien fet i féu:

—Com t’atreveixes, has agafat el meu perfil dolent!
Ella se’l mirà xarrupant el seu Dry Martini (no entenia aquella moda dels gintònics) i li digué:
—Per ser dimoni, no tens gaire caràcter.
—Tu ho has volgut —respongué Satanàs mentre començava a posseir el cos de la noia.

Satanàs la posseí, però ella contraatacà traient l’Iphone i hackejant-lo. Ara cadascú dominava l’ànima del altre. Contra la seva voluntat, Satanàs s’atansà a un dels segurates més catxes de la porta i li va fer proposicions deshonestes. 
Els dimonis sortiren de l’Infern. S’havien mantingut silenciosos fins ara, però Satanàs estava sent massa bo. Eren pocs i buscaven sarau. Estaven farts de Satanàs així que van decidir fer-ne alguna de grossa, per molestar, més que res.

Un paio vestit d’una manera estrafolària no el deixava d’observar des de la barra. 
“Què vol aquell penjat?”, va pensar.
Satanàs no els deixava fer res, mentre ell tuitejava, es fotia rosses descomunals i bevia un bon bourbon. Era tota una revolta! I entre glop i glop de bourbon es demanava: 
“No sé per què he promès al de la porta que l’esperaria al final de la feina, estic petat!”

Sixtus havia estat legionari romà, almogàver i oberleutnant de les SS. No s’acostumava a ser un dimoni súcube, però feina és feina. Satanàs es veié seduït per una noia tremenda, la més bella que mai hagués vist. Decidí endur-se-la i oblidar al segurata i l’exorcista. Sixtus era el guardaespatlles de Satanàs i havia d’evitar que aquells dimoniets el molestessin. Va decidir començar a carregar-se els altres dimonis. Realment n’estava fart d’ells. Engrapà un pel coll i li esclafà el cap. Karl, un home-llop-policia berlinès que anava d’incògnit per allí va decidir ajudar a Sixtus clavant urpes i mossegades a tort i dret.
Havia arribat el seu moment de glòria, l’observador estrafolari s’aixecà, es llevà les ulleres. Tenia les conques dels ulls buides. Sixtus pensà:
“Exorcistes, homes llop, súcubs, i ara un tipus sense ulls? Ah! I la rossa i el porter! Això és una peli de R. Rodríguez?”
I empunyà el fuet de vuit cues, tot cantant:
“Els corns retronaran quan arribi l’Amo. Llavors pidolareu la mort i plorareu amb bogeria”.
Va caure pluja àcida de núvols negres i marrons, els carrers s’ompliren d’aigua verda i de fosques cavernes sortiren caminants freds.
Va ser llavors quan Satanàs va sentir que el seu cos li demanava ballar alguna cosa. Així que va decidir-se per la Macarena.
Començava l’apocalipsi. El morts vivents repartien mossegades a tot el qui es creuava pel seu camí. I llavors, els genets arribaren. 
Els espectadors es regiraren a les seves butaques. Al festival de Sitges hi passaven coses, i no només a la pantalla! Quasi tota la població estava endimoniada. Es tractava d’una mena de virus o assistíem a la revelació de la crua realitat? Un crit esfereïdor els va glaçar la sang, començà a ploure dins la sala, i tot es tenyí d’un líquid vermell, espès i pudent. I llavors es sentí un crit per la megafonia: “Talleu! És bona!” Els focus s’encengueren i el públic es descobrí protagonista d’un film. Tothom va alenar alleugerit, i va començar a aplaudir fins que, sobtadament, del sostre van caure bocins d’un cos esquarterat. La gent observà, bocabadada, el cadàver. El més sorprenent era que tenia banyes i peülles de cabra. Era un dimoni de debò. Encara no havien reaccionat, que començaren a caure, com sortits del no res, més cadàvers. Alguns estaven sencers, altres a trossos. 
I mentre tot allò passava, en un altre punt del planeta, un xiquet jugava a un videojoc on havia d’esquivar aquella pluja de cadàvers. Encara que qui sap si allò tenia alguna connexió? Potser no. En qualsevol cas el noi es va cansar i va apagar la consola, massa complex. L’exorcista havia aconseguit la seva fita, havia hackejat l’ànima del dimoni, l’havia tancat al joc, i Game Over, dimoni liquidat! No podia ser tan senzill… Algú va connectar-se a la xarxa per jugar al nou Satanic World. Una munió de zombies sorgí del no-res. Cada un dels cadàvers que queia a la sala era l’ànima d’un jugador capturat pel joc satànic. Salomé, la exorcista, cercava una solució. Però sabia que aquesta solució passava per connectar-se al joc. I ella odiava aquella merda de videojocs. 
A l’altar va dipositar una memòria USB que va regar amb la sang del cor encara palpitant d’un cabrit negre. Creava vincles. Satanàs, preparava l’exèrcit no-mort de nou. Satanic World només era una trampa per a estúpids: era impossible guanyar, estava piratejat. La banda sonora començà a sonar, per a incrèduls i realistes fora de joc. La música surava en una cataracta dissonat i harmoniosa que s’introduïa en el programa de l’USB. 10.000 lacrimals esclataven alhora. I tot aquest aiguabarreig es convertí en un forat negre que la xuclà talment com si fos de paper. Se l’enduia dins el videojoc. De petita, s’imaginava en un palau persa o lluitant amb insults en una aventura pirata. Mai, en el joc macabre que ara protagonitzava. I per això va fer el què hauria d’haver fet des d’un principi: desconnectar la consola i obrir un llibre. Una altra mala opció, el llibre que va obrir era “De Vermis Misteriis” i cobrà vida amb el tacte dels seus dits. Ho tenia clar,  es quedava amb l’Iphone i el Twitter. Tanmateix, no sabia que els utensilis electrònics els carregava el Senyor i els tuitejava el dimoni. 

Mentre es prenia un cafè rere l’altre, anava teclejant totes les possibles combinacions per finalitzar aquella indecència. L’informàtic buscava una solució. Era responsable d’aquell  joc maleït que se li havia escapat de les mans, li calia actuar! Llavors es va trobar amb un botó vermell, “prèmer només en cas d’emergència”. No recordava que feia exactament però va decidir esperar, potser amb un reinici n’hi hauria prou. Tanmateix, la curiositat el va vèncer. Santanàs eixí dels píxels. Era lliure. Havia d’acabar amb l’exorcista d’una vegada per totes. Encara que trobar-te amb una Magnum carregada amb projectils ungits en aigua beneïda davant la cara, et fa pensar dos cops les coses. Començava a estar-ne fart. Ell era el Príncep de les Tenebres i anava sent hora de posar les seves satàniques pilotes a sobre la taula.

Però a Satanàs se li va glaçar la sang quan va sentir dir a la Salomé:
—Sati xato, hem de parlar.
Satanàs va intentar escapolir-se com va poder.
—Ara mateix no puc, tinc coses a fer.
—No fugis de mi —deia la Salomé, mentre es mullava tota amb l’aigua beneïda que duia en una ampolla de vidre. Estava protegida.
Satanàs se la mirava divertit.
—Escolta, nena, l’aigua beneïda m’excita, que vols un bon polvo? Perquè jo ja estic una mica avorrit!

Però a cada passa que feia la Salomé, el diable retrocedia. La Salomé li va fer botifarra mentre es feia amb la Magnum, entaforant-se-la a la pitrera. El que no s’esperava Salomé, era l’arribada dels morts vivents. El dimoni rigué amb una riallada malèfica.
—Ja ets meva petitona!

Ara es repensava la proposta del sexe, tenia una bala a la recambra i deu morts afamats. Li hagués agradat jugar més al Resident Evil! Anava molt ben equipada, però la mirada penetrant d’ell la va fer dubtar. Pensà que el seu rival també tenia bones armes. Decidí recórrer a les armes de tota la vida. Tragué paper i tinta i començà a escriure un conjur en vers. Les muses li jugaren una mala passada. L’alexandrí ditiràmbic assonant era el preferit dels éssers de la foscor i amb ell excel·lien. Tanmateix, Satanàs oferí un blanc a Salomé al quedar-se durant uns segons en estat d’èxtasi. No tenia més opcions. Els segons es feien eternitat en un moviment lent i pausat, apuntant al diable i disparar una bala de llum que  impactà al cap del dimoni. Estabornit i foll de dolor va rodolar per terra. Cremava tant!… com… com només ho feia a casa! Satanàs, gruant de plaer no sabia si havia d’odiar aquella noia o la desitjava, però el seu ajudant li recordà les seves obligacions. L’ignorà. Ja ho tenia clar. Aquella exorcista no sabia amb qui s’havia ficat. Es venjaria tard o d’hora. No estava al corrent  que Satanàs era immortal? Per ara es lleparia les ferides, però la venjança seria terrible. I cruel, molt cruel.

Tuiteratura: #EspecialIctineu (2)

Després de quaranta dies de lluites indòmites contra el marcador del Verkami, per fi la revista Catarsi ha pogut arribar a la quantitat tan desitjada: els 600 euros. El número 13, especial Ictineu, sortirà finalment a la llum el mes de novembre, durant l’entrega dels V Premis Ictineu, dels quals desitjo molta sort a tots els finalistes. En aquest número, hi seran inclosos relats de guanyadors de premis Ictineu anteriors, talment com Jordi de Manuel, Antoni Munné-Jordà, el menut, la Carme Torras, etc. 
I també durant aquest mes d’octubre, la revista va organitzar un hastag a Twitter #EspecialIctineu per tal de promocionar el micromecenatge i la revista. I on van proposar un seguit de temes, per tal de fer-ne microrelats, sempre amb la restricció dels 150 caràcters de Twitter. Així doncs, us porto un recull dels microrelats d’aquestes tres temàtiques que s’han proposat. Gaudiu-les!
Microbiologia
#EspecialIctineu Els nanorobots navegaven per la seva sang i començaven a devorar-lo per dins. No sabien que eren còmplices d’una tortura.
#Especialictineu –Chip o bit! –cloquegen des del jardí les carbasses positròniques, mentre proven d’esbotzar la porta de casa.
#Especialictineu Vaig donar el meu tercer braç a un mutilat de guerra. Ara la seguretat social li vol prendre per no pagar els seus deutes.
L’ull biònic, marca #Especialictineu últim model, el va comprar al Corte Inglés per un ulls de la cara, llàstima que no entrava a la S.S.
#Especialictineu Els nanorobots son una societat organitzada, llàstima que tinguin que usar els gegants pundents per les feines brutes.
#Especialictineu A la policlínica robòtica de l’Estat, recullen ferralla i joguines trencades i regurgiten drons de combat per les colònies.
#Especialictineu Ell només volia un xip de memòria, però ja no recordava per què.
#Especialictineu Les cames biòniques li permetien records a la piscina. Al llit també.
#Especialictineu La intel·ligència artificial en l’àmbit domèstic va avançar tant, que va començar a marxar de casa per independitzar-se.
#Especialictineu He insertat el xip del FFXXIII al port del coll. M’he quedat en un bucle del combat amb un Tomberi. Espero l’actualització!
#Especialictineu La clonació en la literatura, va engegar i va acabar amb Hamlet. El danès, tot just obrir els ulls, va desembeinar l’espasa
Jules Verne seia capficat per la pistola de Gaston. Per què m’ha disparat? Però el sorprèn un raig de llum de l’ #EspecialIctineu.
Steampunk
El submarí #Especialictineu féu el primer contacte amb una civilització lumínica. La manca de carbó impedí tornar i difondre la nova.
#Especialictineu Tothom es reia d’ell perquè era adoptat, però el nen amb el cor mecànic sempre era feliç.
#Especialictineu Uns déus bancs baixaren de ginys voladors al mig del poblat. La tribu, en veure’ls, acabà amb ells. Primitius, però ateus.
#Especialictineu Aristocràtics, grinyolant, de la boira amarga van sorgir caballers de llauna. Els humans tremolaven.
#Especialictineu Els serafins s’alçaren venjatius disparant els mesquers a tort i a dret. Els tancs a vapor es fonien sota la pluja de foc.
#EspecialIctineu El Viatger del Temps programà la màquina: 1 d’octubre de 2013. Només guaitant una mica pensà: “Això és pitjor que els Morlock!”
#EspecialIctineu La nau de l’éter surava apropant-se al moll de càrrega. Al capità sempre li meravellava la visió del Vall Marineris.
#EspecialIctineu El robot de combat es preparà per l’últim cop. Per sort, un excés de presió disparà la vàlvula de seguretat i salvà l’heroi.
La màquina escribia un cop i un altre #Especialictineu i níngú sabia on estava la clau fins que ell trobà una pista a la @revistacatarsi
La màquina #Especialictineu es volia apoderar del món, amb els seus droids de vapor, però la humanitat, verdadera heroïna, va salvar el món.
#Especialictineu La nina caminava entre un núvol de vapor. Les sabatetes picaven musicalment, el soldat no tenia ningú que li donés corda.
El robot,abatut, observava el seu reflex al mirall i veia con s’apagava la caldera. Gotes de vapor es condensaven als ulls #Especialictineu
Animals fantàstics
#Especialictineu El seu udol va gelar la sang a les gallines, l’infant home-llobató encara no coneixia el seu poder, ara tot era un joc.
#Especialictineu Anunci a http://feram.com : home llop de Livonia cerca intercanvi d’apartament amb gatillop al Pirineu per vacances
#Especialictineu El dip xuclà la sang del pagès, mentre el gambusi, imperterrit, esperava torn!
#Especialictineu –Estimat amic, la licantropia no és una opció, és un estil de vida. –Digué l’home llop al rector abans d’arrancar-li el cap.
A #Especialictineu li restaven 7 hores de lluna i 58 bales de plata. Els @revistacatarsii els homes llop, el superaven, però guanyaria!
El pagés borratxo no és conscient d’aquells ulls vermells entre els matolls. El dip ja ensuma la seva sang pervertida. #Especialictineu
#Especialictineu Estava bo i li oferia una copa, ella no dubtà. El gatillop es canviaformà en un instant abans d’escaixar la seva pressa.
La dona d’aigua deixà una pinta daurada a una pedra i s’amagà divertida a espiar un jove encuriosit. #Especialictineu
#Especialictineu El bar de canviaformes era mal negoci, quan no es barrallaven els dips i els homes llop, eren els gatillops amb els vampirs.
Des d’una viga, un follet es mira el sabater. Aixì que s’en vagi a dormir baixarà a amagar-li tots els cordons. #Especialictineu
Paradoxalment, al Comte Estruc, la solitud li deixa l’ànima amb una certa malestrugança. #Especialictineu
Els incubii s’han reunit sota el Pont del Diable. Nerviosos, valoren l’aviram i es prometen una nit de passió. #Especialictineu
#Especialictineu, el jove però, un gatillop canviaformes, sent la ferum de deesa de les aigues i no es deixa entabanar.
#Especialictineu, 2:00 la noia mira al voltant fugint de la boca del llop per caure en les dents del dip
#Especialictineu, -No crec en serpotes i cucaferes, avi! – Jo de tu no sortiria, advertí el vell! El noi ho recordà en trobar el basilisc!
La fada del riu recull la seva pinta tot deprimida. Abans era molt més fàcil això de lligar. Nit de noies, asumeix abatuda. #Especialictineu
#Especialictineu El gatillop seguí a les noies, aquell ferum de sang d’aloja el féu canviar d’opinió…
Els animals que cacen de nit, han sortit a cercar presa a #Especialictineu, aneu en compte. I no oblideu 58/7/600 per fer el cim!
#EspecialIctineu El drac planejà fins aterrar suaument al terra. Allà, només trobà piles de bitllets. Ja no quedaven humans, només cobdícia.
Sota la lluna, les aloges toquen la seva música màgica. El gatillop, enlluernat, corre el perill de ser convertit en pedra #Especialictineu
#Especialictineu L’aloja amb la sang perfumada, corre el risc de convertir-se en la seva propera presa. Que podrà més el delit o la gana?
#Especialictineu Quan els homes llop sortiren de la peli i esquarteraren el públic pensà que al final no el premiarien al @sitgesfestival
Els minairons havien fet bona feina. Gràcies a la seva ajuda la @revistacatarsi #EspecialIctineu sortiria a la llum. Però, volien més feina.
#Especialictineu, @revistacatarsi hauria d’encarregar mes relats i mes il·lustracions, els minairons podrien amb aquesta feina impossible?