Tuiteratura: Torneig Lovecraft (#00LF, #33LF i #55LF)

Aquest passat mes de novembre el grup de Tuiterats Ultradimensionals vam organitzar un nou torneig literari per equips. Aquesta vegada, però, les normes variaven lleugerament amb el del passat agost. Tots els relats s’havien de basar en la frase de l’escriptor H. P. Lovecraft, en “The Lurking fear”: 

“Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït”.

Hi havia 3 equips i cada equip tenia una etiqueta assignada (#00LF, #33LF o #55LF) en la qual realitzava el seu relat, i al final de cada setmana canviàvem els equips i començàvem un relat nou. Al final del mes ens han sortit un total de 12 microrelats ben curiosos, que podeu llegir en el nostre blog on anem penjant tot el que fem: 
 
 
El nostre va creixent poc a poc, però d’una forma considerable. El passat juny èrem només 5 i ara ja hem arribat als 16 i pujant 😉 Qui sap quants serem l’any vivent?
Com sempre una experiència fantàstica i enriquidora amb la qual hem descobert nous estils i noves idees. Ens hem rigut, emocionat, plorat… Tot és possible amb la literatura! A continuació, us deixo amb els quatre relats amb els quals vaig participar aquest cap de setmana. Gaudiu-los!
L’autèntica maledicció (Equip #00LF)

 

 

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft
 
         En Howard, el germà petit, estava decidit a canviar la visió que tenien d’ells al poble, però la seva deformitat espantava els veïns. Poc es pensava que la truita es giraria, quan els morts vivents ompliren els carrers. Estaven famolencs i ells no discriminaven. El noi, impulsat per l’amor que sentia per l’Elizabeth —la filla del pastor—, es va alçar com el líder inesperat de la resistència. Però, en erigir-se com a tal, en Howard no podia ara trair la confiança dels seus conveïns. El problema era dissenyar una estratègia.
         Mentrestant, els famolencs envoltaven la casa intentant traspassar els seus murs. Encara podien posar-los a ratlla, però la cosa no podia durar.
         Els germans del noi decidiren que haurien de deslliurar aquells poders que tanta mala fama els havien donat. No obstant, Howard no podia permetre l’alliberament d’un horror que faria que l’Elizabeth el rebutgés per sempre. Ho resoldria tot ell sol. Abans que ho pogués evitar, però, els germans desencadenaren els seus poders: es convertiren en superguerrers de quart nivell.
 
         Només existia una sortida i ho havia de fer tot en secret. Howard va sortir de la casa per un dels túnels que donaven al cementeri. Allà estava Ibmoz, el pare de tots els morts vivents. Si li clavava una estaca al cervell, l’epidèmia desapareixeria, talment com un vampir. I així ho va fer, per l’Elizabeth. Travessà l’ull dret d’Ibmoz, que es va desfer davant dels seus nassos i llavors, els famolencs van caure a terra. Va ser llavors quan es va girar triomfant buscant amb la mirada els seus germans i es trobà amb el cos d’Elizabeth que jeia a terra. Així fou com descobrí l’autèntica maledicció de la seva família, més enllà de les deformitats i la màgia negra: destruir allò estimat.

8, 9 i 10 de novembre, 2013
 
 
Autors:
Hugo Camacho
Aitor Zaius
Josep Manuel Vidal-Illanés
Tere Essa Ema
Edgar Cotes Argelich
(Equip #00LF)


Els quatre excursionistes (Equip #00LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft
 
         En el poble es parlava de l’estranya desaparició de quatre excursionistes que havien acampat en un prat a tocar del vell casalot. El pànic s’escampà quan quatre siluetes empalades en quatre estaques es deixaren veure entre la foscor nocturna. Automàticament tothom sospità d’ells i això suposà un gran error perquè desvià l’atenció de l’autèntic torturador. Els quatre tenien un somriure forçat, com una ganyota malèfica, que espantà a la policia científica. A la cuixa dreta, a foc, un drac. Havien pentinat la mansió de cap a peus, sense resultat. Estava abandonada. Tanmateix, la clau de tot havia de trobar-se allà!
         Els quatre fantasmes dels empalats observaven els policies donar pals de cec, però no els podien indicar qui els havia mort.
De sobte un gos policia començà a bordar a tocar de la llar de foc, i una agent va observar que corria aire en acostar-hi una espelma. Era un passadís secret! Decidiren investigar què hi amagava. No van donar crèdit al que van veure. Una petita sala amb un taüt… La sala semblava anar encongint-se cada vegada més del petita que era, amb aquella taüt plena de pols al mig. Hi hauria alguna cosa?  Res, el buit. El taüt era la porta al pou d’un més enllà buit! Els fantasmes dels empalats eren dins, ajaguts, a punt de lliscar-hi. En aquell moment van ser visibles per als policies que van veure com lliscaven dins el pou. Quedaria el misteri sense resposta? Els excursionistes, assenyalats pel fum i la pols, com si d’un dit es tractés, foren engolits pel taüt. Tots eren un: botxí i víctima.
El gos policia es va quedar sol i sense entendre res. Va udolar en abandonar el corredor i, veient-lo tancar-se, va fugir cap el bosc.

22, 23 i 24 de novembre, 2013
 
 
Autors:
Hugo Camacho
Ferran d’Armengol
Marta Pérez Sierra
Cristina Boldú
Edgar Cotes i Argelich

 

(Equip #00LF)
Els Caçadors Obscurs (Equip #55LF)
Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft
 
Els escriptors maleïts, els deien. Entre les muses corria el rumor que les que s’hi deixaven caure mai no en tornaven. Per això, les muses decidiren requerir l’ajuda dels caçadors Obscurs. Però, per on començar? Van parlar amb la vella padrina i les hi va ensenyar a fer el ritual d’invocació dels Caçadors. El problema era l’ingredient principal: alia obtenir sang d’un llop blanc, una criatura admirada i protegida per les muses. Però, si volien obtenir l’ajuda dels Caçadors Obscurs…
Melpòmene, la musa més severa, decidí actuar ella mateixa. A diferència de les seves germanes, ella odiava els finals feliços. Es dirigí al Palau de l’Hivern, el cau dels llops blancs, pensant d’enganyar al Rei i arrabassar-li la sang. Amagada a la roba duia una espina amb punta enverinada,  que només amb una punxada de res et paralitzava les extremitats i restaves indefens.
El consell dels escriptors en sentir que les muses els volien abandonar, es vingué avall. No entenien que no les necessitaven.
Melpòmene arribà amb la sang del llop blanc. Cap de les muses demanà d’on l’havia tret, es miraren entre elles i iniciaren el ritual. Cants malèfics, paraules en un idioma ja oblidat i un pentacle al terra dibuixat amb la sang. Començà la invocació. No va trigar massa a veure’s l’efecte del sortilegi. La mansió va ser sacsejada per un terratrèmol. Les muses segrestades sortiren de les masmorres. Des les esquerdes del terra sorgien tenebroses criatures, éssers llefiscosos que acudien a la crida. Eren els Caçadors Obscurs!
 
22, 23 i 24 de novembre, 2013
 
 
Autors:
Francesc Barrio
Josep Manuel Vidal Illanés
Alícia Gili Abad
TereSM
Edgar Cotes Argelich
(Equip #55LF)


La venjança de Cthulhu (equip #33LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft
 
             William F. havia investigat anys enrere el clan dels McQuincy. Potser descobriria un secret sobre la casa i sobre el bosc negre. Isaïes McQuincy va fer fortuna amb el tràfic d’esclaus a Cuba, i els fills, amb el contraban d’alcohol en temps de la Prohibició. El nét havia volgut innovar i havia provat fortuna amb les piulades, però com fer negoci amb lletres que no existien més enllà de la xarxa?
             Tanmateix, ben aviat descobriria la manera. Un home vell i barbut trucà a casa seva. Li proporcionava l’encanteri adient per la causa. El noi dubtava molt que aquell home del segle passat tingués  idea de què anava, tot allò. Malgrat tot, se l’escoltà. Una combinació precisa de lletres al telèfon causava l’efecte hipnòtic que atreia els escollits fins al bosc que amagava un tèrbol secret.
             —REⱭЯUM, REⱭЯUM –repetien els acòlits, en una lletania que, in crescendo, esdevenia un mantra que s’apoderava de les seves voluntats.
             El nano però no sabia pas que fer amb els acòlits, ell el que volia era buidar les seves comptes corrents. Llavors s’adonà de què no eren acòlits, sinó profunds. I cridaven al seu amo i senyor, Cthulhu. Aquest, però, no es dignava a aparèixer. Cthulhu estava massa ocupat en altres afers, aliens totalment als que sempre havien cregut cegament en ell. Traïció?
             Aleshores una pluja d’ocells morts guarní les branques dels arbres que ploraven saba roja. Presagis de malaurança. El bosc es marcia. Aranyes, mussols, i granotes plovien com  una plaga bíblica. El cel s’obria, i es trencava sobre els seus caps i els acòlits reien.
             El noi es fregà les mans: enmig d’aquell desori, potser podia aprofitar la informació donada per l’home del segle passat. Peter McQuincy anà al bosc negre i amb la informació que havia obtingut de William F., conjurà Cthulhu que li transferí el seu poder. La combinació lletres provocà que tothom es veiés obligat a seguir-lo a ell… I així, s’oferí a alliberar-los, previ pagament en metàl·lic.
             —Unes quantes preferents i sereu lliures de la influencia satànica —digué.
             Però, no els previngué del control bancari.
             Cthulhu no acceptà l’estafa als seus servidors i decidí fer una visita a la Terra. Peter McQuincy no sabia on s’havia ficat…
 
 
29 i 30 de novembre i 1 de desembre, 2013
 
cthulhu wallpaper
 
Autors:
Sergi G. Oset
Josep Manuel Vidal-Illanés
TereSM
Alícia Gili Abad
M. Montserrat Medalla
Edgar Cotes Argelich

 

(Equip #33LF)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s