“Ullals” de Salvador Macip i Sebastià Roig

Insòlita. Diria que aquesta és la paraula adient per aquesta novel·la. Diversos amics meus ja m’havien recomanat aquesta lectura i també n’havia sentit a parlar dels autors a les xarxes socials. I com no, per ser la guanyadora del premi Joaquim Ruyra, un dels premis de literatura juvenil més importants de Catalunya. Per tant, no vaig trigar gaire a fer-me amb ella. I realment ha estat un bon descobriment.

Ullals ens explica la història del Vicent, un noi de família benestant i molt problemàtic que sembla no tenir cap remei. És llavors quan els seus pares l’inscriuran al centre educatiu “La Floresta” perquè passi l’estiu. El Vicent creu que aquest serà un altre d’aquellstípics balnearis per a nens problemàtics de família rica on disposarà de tota mena de comoditats. Ans al contrari. Només arribar, s’adonarà que el lloc no és ni molt menys com s’esperava. Es trobarà en un campament al bell mig del bosc, a bastants quilòmetres de la població més propera i on és molt difícil d’escapar, no només per les tanques que l’envolten, sinó també per la presència dels “feréstecs”, una mena de monstres dels quals només se’n poden sentir els seus udols. A més a més, tres monitors ben estrambòtics l’educaran amb mà severa i el forçaran a treballar de valentper tal d’aconseguir, com a única recompensa, una mica de menjar.  I com a companys només un noi i una noia que tenen actituds ben estranyes. Per descomptat, en Vicent intentarà escapar d’allà, sigui com sigui, però la cosa no serà tan senzilla…

Sebastià Roig i Salvador Macip ens presenten una novel·la de terror psicològic realment aterridora i palpitant. Els autors parteixen d’un argument poc original, tot s’ha de dir, però que saben desenvolupar amb habilitat. La importància de la novel·la radica més aviat en l’emoció i el terror en si, més que amb la història. Tanmateix, el terror no ve de l’aparició dels “feréstecs” pròpiament (que amb prou feines són descrits), sinó de la incertesa i el misteri que els rodeja. La resolució de la novel·la, però, a diferència de les novel·les negres a les quals estic acostumat, és deixada pràcticament a la mercè de la imaginació dels mateixos autors. Això sí, el gir que dóna a l’epíleg (que suposadament havia de ser inesperat, però que jo me l’havia imaginat) m’ha semblat interessant i fins i tot, servidor va estar una bona estona intentant construir el meu propi desenllaç, cosa que estic convençut que era un dels objectius dels autors per tal de fer pensar al lector. Tot i així, malgrat que no us agradin els finals oberts, personalment crec que és un llibre que satisfarà tot tipus de lectors.

Pel que fa als personatges, s’ha de dir que no estan gaire ben caracteritzats i en sabem ben poc i, inclús, no sabem ni el nom dels monitors, per exemple, sinó els àlies que ens dóna el mateixnarrador, tot relacionant-losamb les similituds raonables que tenen amb famosos. Malgrat tot, aquesta forma de descriure’ls, d’altra banda, m’ha semblat molt original i efectiva, perquè t’ajuda a imaginar-te la seva aparença amb considerable facilitat. Jo no sóc una persona que necessiti saber moltes coses sobre els personatges, així que no m’ha molestat a sobre maneraaquesta minsa descripció dels personatges.

Un altre tret que m’ha semblat correcte són els capítols curts i la seva estructuració per dies, cosa que li dóna un ritme frenètic a la trama i construeix una lectura amena i entretinguda, bo i fent que et puguis llegir el llibre amb un sospir.

Una novel·la verdaderament recomanable i que no us podeu perdre si sou amants del gènere de terror, que certament us deixarà satisfets, aterrits, descol·locats o amb ganes de més. O tot plegat.

Anuncis

7 thoughts on ““Ullals” de Salvador Macip i Sebastià Roig

  1. No està malament, però per mi no és la millor novel·la d'en Macip. Potser perquè jo el gènere de terror el toco tan poc com puc, no m'agrada gaire! Però el llibre es deixa llegir i és absorbent, com tots els seus, perquè el ritme que els imprimeix sempre és vertiginós. A tothom li dic el mateix, per mi el millor és 'El joc de Déu'.

    I ja que l'Assumpta et va recomanar el meu blog, jo et recomanaré el blog d'en Macip si no el coneixes, el BloGuejat, un espai que val molt i molt la pena. Dels que no em perdo mai.

    M'agrada

  2. En Xexu és el meu millor promotor, no puc afegir res més… 🙂 Gràcies per la cítica!, Edgar Jo, com a en XeXu i en Sebastià, sóc fan d'El Joc de Déu, tot i que no puc mostrar preferències entre els meus fills!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s