Esfondrada victòria

Al capdamunt del castell, l’enxaneta maldava en vèncer la gravetat. I quan alçà la mà, la victòria semblà aclamar-se en ella. Però només fou una quimera.

Anuncis

“El nom del vent” de Patrick Rothfuss

TERANYINA. Aquesta és la paraula ideal per definir la novel·la El nom del vent de Patrick Rothfuss. I és que tot en ella està lligat amb precisió de rellotger, on trobem històries dins d’altres històries i una originalitat poc habitual en llibres d’aquest tipus. A més, és una novel·la que et va atrapant a mesura que vas avançant pàgines i pàgines, impedint separar els dits de la portada, com una mosca atrapada en una teranyina.
Però, potser abans de continuar val més que en llegiu una mica el seu argument:
He robado princesas a reyes agónicos. Incendié la ciudad de Trebon. He pasado la noche con Felurian y he despertado vivo y cuerdo. Me expulsaron de la Universidad a una edad a la que a la mayoría todavía no los dejan entrar. He recorrido de noche caminos de los que otros no se atreven a hablar ni siquiera de día. He hablado con dioses, he amado a mujeres y escrito canciones que hacen llorar a los bardos.
Me llamo Kvothe. Quizás hayas oído hablar de mi.

La novel·la ens explica la història de l’heroi Kvothe ja més gran, que es localitza per un home que anomenen el Cronista, que va pel món recollint les històries de gent que creu que es mereixen ser escrites. I aleshores, enmig d’unes circumstàncies el Cronista descobrirà que un humil taverner d’una població minúscula és en realitat el llegendari heroi Kvothe. I així, el convencerà perquè li expliqui la seva història. En aquest volum se’ns explica la desgraciada infància del jove Kvothe (que m’ha recordat a la del Lazarillo de Tormes) i la seva estada a la Universitat (amb els seus amors i desamors).

 
Se’ns situa en un món fictici amb màgia que s’ensenya en un lloc que anomenen la Universitat i que és temuda per la majoria de la gent. Un detall que m’ha agradat molt és l’explicació de la hipocresia de la gent, que odia la màgia, però que no dubta en utilitzar els artefactes o anar a l’hospital de la Universitat quan necessiten ajuda. I pensant en la Universitat podríeu dir: Una escola de màgia? Això és l’argument de Harry Potter! Doncs aneu ben errats si de debò penseu que el llibre únicament es tracta d’una còpia d’aquesta famosa saga supervendes. Tot el contrari, El nom del vent, és pura originalitat. La Universitat és presentada talment com el seu nom indica: una universitat. Et recorda molt més a aquest aspecte del món real, que a la famosa escola de bruixeria. A més a més, Rothfuss ens presenta una màgia versemblant, que concorda amb el món que ell ha creat fins al punt que dóna un aire realista a la història.
Es nota que ha estat una novel·la escrita amb calma i procurant no deixar cap imperfecció a la vista, sobretot pel que fa a l’estil. Un estil molt literari i elaborat, quasi poètic, però que a la vegada se’t fa amè de llegir. Estranya combinació, la veritat.
Una novel·la que ho té tot.
De fet, pocs inconvenients he pogut trobar-li. Podria dir-se que potser és massa extensa pel que se’ns vol explicar, però les seves 800 pàgines i escaig, no se’t fan pesades i fins i tot arribes a desitjar que no s’acabin. En realitat, el seu gran inconvenient és la seva pròpia continuació. Avui dia hi ha la segona part de la saga publicada, El temor d’un home savi. Però la seva tercera i darrera part encara està en construcció. I la cosa sembla anar per a llarg. La conscienciosa meticulositat del seu autor és el pitjor dels seus defectes, ja que el temps d’escriptura s’allarga massa inclús per la paciència dels mateixos lectors. Tanmateix, tot i el temps d’espera, estic convençut que la tercera part, igual que la resta de llibres de la trilogia Crònica de l’Assassí de Reis, esdevindrà best-seller.

Liebster award

Faig aquesta entrada especial perquè m’han nominat al premi blogaire Liebster Awards que té la intenció de difondre els blogs Així doncs, he decidit seguir la cadena i respondre a les preguntes que m’han proposat. M’ha nominat la Joana del blog “Just Books“, passeu-vos-hi, és un blog genial. I en català!

El Liebster award consisteix en:  

  • Donar les gràcies al bloc que t’ ha nominat.
  • Respondre a les 11 preguntes que t’ han plantejat.
  • Nominar 11 blocs que tinguin menys de 200 subscriptors.
 
I jo nomino als blogs següents, heu de respondre les mateixes preguntes que m’han plantejat a mi (en teoria havia de plantejar noves preguntes, però no sóc molt imaginatiu elaborat preguntes ^_^):
 

1. Quin és el teu gènere literari preferit?
Quina pregunta mes òbvia (hehehehe). El meu és el gènere fantàstic, i dient fantàstic incloc la fantasia i la ciència-ficció, que per mi són la millor invenció que s’ha fet en la història, a part de la literatura, és clar ^_^
2. Com et vas animar a escriure un blog?
Doncs no me’n recordo ben bé, però diria que va ser veient una sèrie de blogs molt ben fets i sumat a la meva passió per la literatura en general em va empènyer a crear-lo.
3. Prefereixes sagues o llibres sense continuació?
Ara mateix llibres sense continuació, perquè el meu temps per llegir és limitat (s’ha de compaginar amb escola, escriure, idiomes, bàsquet, amics i un llarg etcètera). Però, si m’enamoro d’una saga no pararé fins devorar-la sencera.
4. Quin és el llibre que has rellegit més vegades?
No acostumo rellegir llibres, perquè hi ha la possibilitat d’emportar-te alguna decepció i si ho faig, només llegeixo fragments. Però responent a la pregunta, ha sigut “En Flames” de Suzanne Collins, sobretot l’escena dels Jocs de la Fam en si mateixos.
5. Quin és el millor llibre que has llegit aquest últim any?
“Sóc llegenda” de Richard Matheson, un llibre que s’ha convertit en un dels meus favorits. Tracta de les vivències d’en Neville, l’únic supervivent a una mena de virus que ha convertit a la gent en una mena de zombis-vampirs. L’estil de l’autor és simplement perfecte i alguns passatges immillorables, sobretot el del gos i el final.
6. Quina és la teva portada preferida?
Aquesta és una pregunta difícil de respondre… Jo no acostumo a ser dels que es fixen en un llibre per la portada, sinó més aviat per la sinopsi. Tanmateix, el disseny de la portada de “Els jocs de la fam” m’encanta, és senzill, però a la vegada interessant, una mica com la mateixa novel·la en si de fet.

7. Quin llibre t’emportaries a una illa deserta?
Aquesta és una pregunta que he respost centenars de vegades i en realitat, la majoria de vegades he respost amb un llibre diferent. Aquesta vegada em quedo amb “Robinson Crusoe” a veure si m’ajuda a saber sobreviure i escapar de l’illa 😉
8. Quin és el teu personatge literari masculí preferit?
Harry Potter, cal donar cap més explicació?
9. Quin és el teu personatge literari femení preferit?
La Luna Lovegood, de la saga Harry Potter, és simplement, sublim. La Katniss també està entre les meves opcions, però crec que la batalla l’ha guanyat la Luna. Però guanyar una batalla no vol dir la guerra… ^_^
10. Que l’hi diries al teu personatge literari preferit?
Que em presentés al senyor Ollivanders.
11. Quin és el teu autor o autora preferit?
No puc respondre a aquesta pregunta. Això seria discriminar algun geni literari i de petit m’han ensenyat que no s’ha de discriminar a les persones (hehehe).

Eureka (Repte Clàssic 569)

Una clamor es passejava, rabent, pels carrers. Tanmateix, a pesar del seu considerable escàndol, aquella cridòria era el menor dels reclams. I és que en res podia competir amb la sola visió de les nueses d’aquell pobre boig. Algunes dones xisclaren, esglaiades, només veure’l passar i els pocs homes que no s’astoraren davant aquella insòlita escena, maldaren vanament en aturar-lo.
Però poc li importava a Arquímedes el que aquella gent pensés d’ell. La seva pensa estava exclusivament dirigida a la mercè d’aquella troballa inigualable. A la mercè d’aquella corona d’or que descansava, encara xopa, entre les seves mans.