Hèracles

La infermera no se’n podia avenir. El nadó jeia, assossegat, en el seu bressol, aliè al perill que l’abraçava. I és que dues enormes pitons entortolligaven el delicat cos del nounat, talment com dues gèlides flassades.
El naixement d’Hèracles, la primera criatura biològicament modificada, havia suscitat una caòtica controvèrsia arreu. Els opositors a la seva simple existència es comptaven a milions. I no només s’hi incloïen incomptables grups religiosos o anticientífics sinó que, fins i tot, s’hi integraven investigadors del propi camp de la biologia.
Mirant-ho des d’aquella perspectiva, un atemptat contra la vida del bebè no apareixia com quelcom tan inusitat. Per alguns, la seva transcendència futura hauria sigut suficient raó per justificar l’infanticidi. Tanmateix, tot plegat s’hauria d’haver planejat amb cura. De fet, la importància del crim no sols radicava en l’acció en si, sinó en el simbolisme que se’n desprendria d’aquesta. I així doncs, el nom d’Hèracles era ideal per acomplir aquell designi que, en aparença, semblaria dimanant de la mateixa fúria divina.
El destí, no obstant, també disposa de lírica en la seva implacable ironia. Contemplant aquella escena, no s’hauria precisat d’un oracle per vaticinar que el petit Hèracles estava destinat a fer grans coses. O així ho evidenciaven les dues serps que en aquell moment jeien, asfixiades, en el bressol, tot vetllant el somni d’aquella hercúlia criatura artificial.