L’home dels nassos (Disparador Orciny #12)

Ja n’estava fins als nassos. L’únic dia de l’any que podia treure el nas i aquelles criatures (que no hi veien més enllà del seu nas) li havien fet pujar la mosca al nas. No havien parar de riure’s per sota el nas de la seva aparença nassuda en tota l’estona i a sobre havien tingut els nassos de mofar-se d’ell davant els seus nassos, tot fent una veu de nas burleta. Aquell nou any, però, no es limitaria a arrufar el nas i seguir com si res amb seva pantomima. Per això, el seu propòsit per a l’any venidor seria ben particular: s’emportaria tants nassos com dies tingués l’any. A veure si així els infants tindrien nassos per ficar el nas on no els demanen.


El trèvol de quatre fulles

Ja feia llarg temps que, amb esment radiogràfic, escorcollava parcs, jardins, testos, camps i vergers, bo i persistint en la seva incansable recerca del trèvol de quatre fulles. Però sense reeixir-hi. La paradoxa en tot plegat era que necessitava sort per trobar allò que volia que li’n donés. Tanmateix, malgrat l’insuccés, la seva tenacitat no defallí.

Aleshores, fou quan el veié. El trèvol es trobava en mans d’una criatura que examinava l’herbei amb càndida placidesa. L’home, però, no tingué temps de celebrar la seva fortuna, que l’infant arrencà les fulles del preuat quadrifoli, tot joguinejant amb la tija.