“La decisió de Manperel” de Jordi de Manuel

Avui us presento una novel·la molt especial, guardonada no només amb un, sinó dos premis literaris: el premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler i el premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica escrita en català. Tanmateix, el fet de guanyar premis no sempre garanteix que una novel·la sigui bona, i d’aquesta manera l’humil servidor es pren la iniciativa de comprovar de primera mà el perquè ha merescut aquests guardons; una mica també potser per la curiositat insana que li assalta només contemplant el disseny meravellós de la seva portada i llegint quatre esbossos de l’argument. I és així com el barceloní, Jordi de Manuel, acaba embruixant a l’espectador amb el seu prodigiós encanteri que fa que el lector lamenti haver d’aturar la seva lectura. Però val més anar per parts.
La decisió de Manperel ens narra la història de Víktor Nikolàievitx Manperel, un matemàtic rus que ha resolt un dels Set Problemes del Mil·lenni, fet que li ha valgut rebre la prestigiosa medalla Fields. Manperel decideix viatjar amb la seva mare a una misteriosa illa àrtica. És allà on coneix Kiril Botonov, el carter de la petita l’illa que li va portant una sèrie de gravacions del seu pare. Aquestes l’ajudaran a descobrir el significat del seu talent i per què ha estat escollit per a una missió especial: desxifrar els enigmes que permeten comprendre l’Univers. La decisió que haurà de prendre pot afectar tota la humanitat.
Ens situem en una illeta en plena tundra siberiana i per tant, des de bon principi ja ens veiem aclaparats per aquesta atmosfera de fredor, cosa que significa neu i baixes temperatures contínues. A més a més, pel fet que l’acció es desenvolupa durant l’estiu, aquest paisatge es veu complementat per l’arribada dels ocells migratoris i les ocasionals aurores boreals, per no parlar de les nits curtes de tan sols dues hores. Tot plegat, compon una ambientació acurada i excel·lent, que ens situarà de ple en el context que viuen els personatges.
L’aspecte més reeixit de la novel·la és sens dubte caracterització que l’autor fa dels personatges, que no pots evitar apreciar per l’escalfor i vivesa que desprenen, cosa que contrasta amb la fredor de l’ambient i que crea una paradoxa curiosa entre aquests dos aspectes essencials en la novel·la. No podem deixar de captivar-nos pel personatge de Kiril Botonov, el carter de l’illa, que vessa tendresa i calidesa en totes les seves intervencions, i que, segons el meu parer, és el millor personatge de la novel·la. El diumenge passat vaig tenir l’honor de conèixer Jordi de Manuel (i que em dediqués el llibre) i pel poc que vaig poder apreciar, crec que el percentatge d’ell mateix inserit en la personalitat d’aquest tendre carter és considerablement major que en la resta de personatges. I crec que fins al punt de convertir-se, per dir-ho així, en el seu àlter ego.
Una altra cosa que m’ha agradat molt del llibre és la seva estructura en capítols breus, de poques pàgines, que aporta dinamisme al ritme de la novel·la i que per a un lector acostumat com jo a petits glops literaris concep una lectura lleugera i plaent. Aquesta brevetat de capítols, tanmateix, no evita que Jordi de Manuel amb la seva prosa detallista i acurada, ens permeti submergir-nos al seu univers de ciència-ficció intimista amb total simbiosi.
He llegit algunes ressenyes que criticaven una mica el final per ser massa poc suggeridor pel que planteja, però per mi la decisió que De Manuel ha pres en el seu desenllaç, ben bé com la de Manperel, és immillorable. Nogensmenys, si hem de ressaltar algun aspecte negatiu, és l’excessiva inclusió de formulacions i teoremes matemàtics que, pel lector desconeixedor del tema, acaba essent un element abstraient de la lectura, però sense arribar  a l’extrem de fer-se-li tediós.
Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una novel·la de contrasts en què xoquen la fredor de l’entorn i l’escalfor dels personatges; la ciència de Manperel i la quotidianitat que aporta Kiril Botonov; la força del destí familiar enfront del mateix albir del protagonista en prendre la seva decisió; i és que fins i tot, la mateixa decisió compondrà un curiós contrast que decidirà el destí del món d’una forma o una altra. En definitiva, només queda assenyalar que La decisió de Manperel és una novel·la més que excel·lent que no us podeu perdre, ja que us regalarà agradables estones de lectura tot passejant calmosament per l’assossegada tundra i que, sense adonar-vos-en, us conduirà a una aventura trepidant que de ben segur que no us deixarà indiferents.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s