La poma escollida

I et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
JOSEP CARNER, Els fruits saborosos

                                                                                   
La gent tendeix a creure-la talment com la poma perfecta, madura i bella, d’aquelles amb la pela tan pulcra i refulgent que devoraries tan sols amb la mirada. Ans al contrari. Encara és verosa i a més a més, és un xic deforme i té pell tocada en certs indrets. La seva única virtut, de fet, és la mancança de cucs excavant túnels en la seva carn.
Per altra banda, també s’inclina a pensar que la poma impactà de ple en tota la testa d’aquell home (anomenat també com el darrer dels alquimistes), bo i deixondit així, amb el despreniment, la seva ment adormida. En realitat, però, el fruit caigué una mica més enllà, al terra, encara que suficientment a prop del científic com per clamar la seva atenció. I és que aquella poma (en pugna amb tots els cànons de la fructicultura) seria la que faria madurar tota la humanitat, ja que revelava, intrínsec en ella, el sentit de l’univers sencer.
 
Advertisements

2 thoughts on “La poma escollida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s