“Mans lliures” de Jordi de Manuel

Avui us porto una novel·la que feia temps que volia ressenyar, però que per qüestions de la vida (examens sobretot) no he trobat estona per fer-ho. Haig de reconèixer que possiblement és un llibre que mai hagués caigut a les meves mans, si no fos per haver-me fet amb ell, gràcies a la gentilesa del propi autor. Quan intento analitzar el perquè em va passar desapercebuda aquesta meravellosa novel·la, de fet, no aconsegueixo trobar-hi la resposta. Pertany a un autor de més o menys renom en el gènere fantàstic i  negre en català, Jordi de Manuel, i a més a més ha estat guanyadora del II Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica, un premi que he seguit de prop pel fet de col·laborar amb les Ter-Cat. I a més m’agraden tant el gènere policíac com la ciència-ficció. Així que no tinc excusa.
La novel·la ens explica la investigació de l’assassinat d’en Roger Mesalles, el candidat favorit per a les properes eleccions de la Generalitat (amb propostes independentistes), i una prostituta de luxe, Claire i la relació que els lliga. Aquest cas està dirigit per en Marc Sergiot, un inspector de considerable reputació, i la Lídia Sánchez i Pau Ribó, que l’assistiran al llarg de la trama.
 
Semblarà que vagi una mica tard ressenyant la novel·la a aquestes alçades de la pel·lícula. I més si ens fixem en el context de la novel·la. Com el mateix autor m’explica a la mateixa dedicatòria, és una novel·la escrita entre 2007 i 2009, i publicada el 2009, però ambientada a l’any 2014. L’ambientació que ens planteja De Manuel és sens dubte curiosa: un futur on, degut a les intenses sequeres que sacsegen el territori, els catalans es veuen obligats a racionar el subministrament d’aigua i obtenir-la per mitjà de contenidors que arriben amb vaixell al port de Barcelona.
 
Com a lector situat l’any 2015, em trobo amb una perspectiva  interessant, cosa que és privilegi que no han tingut els primers lectors de la novel·la. I és que l’estic llegint des del seu propi futur. Un joc que segurament buscava l’escriptor ambientant la novel·la en un futur tan proper. Durant la seva lectura, m’he sentit quasi com si fos el mateix narrador omniscient, no només pel fet de trobar-me en una perspectiva temporal avançada, sinó pels dos punts de vista que s’entremesclen en la novel·la: el de les víctimes, un dies abans de ser assassinades, i el dels propis investigadors, que intenten esbrinar el perquè de tot plegat. Per ser més exactes, et fa sentir com un narrador omniscient estúpid, ja que, malgrat tenir més evidències que els propis investigadors, no aconsegueixes arribar a cap conclusió factible. Si és que s’hi pot arribar a alguna conclusió…
 
Un altre punt fort d’aquesta història és la seva estructura en capítols breus, i com ja he dit en diferents espais temporals, que composen petites peces d’un trencaclosques que va encaixant amb una velocitat delirant, però el qual mai podrem completar del tot. I és que hi falten peces. Ho podeu agafar com un avantatge o un inconvenient, però per molt que mireu i remireu, mai aconseguireu encaixar-ho tot. En el meu parer, aquest aspecte és un punt a favor per la novel·la, perquè la dota d’un realisme inigualable i t’obliga a construir-te tu mateix les peces que falten. I això és un risc que no qualsevol escriptor s’atreveix a emprendre.
 
Com ja he dit, sóc un lector amb perspectiva. I de la mateixa manera que pots endinsar-te en l’obra 1984 d’Orwell amb rigor analític, ho pots fer també amb Mans lliures. Posant-te a comparar amb els fets que han succeït en la realitat, et trobes que Jordi de Manuel ha fet unes prediccions més que interessants. En primer lloc, l’abdicació del rei, cosa que em va deixar garratibat pel seu encert. I en segon lloc, l’ascens progressiu de les forces independentistes que, a diferència de la realitat que s’han originat a partir del suport popular, en el llibre sorgia a partir de la figura del polític Roger Mesalles, el president perfecte que qualsevol país desitjaria tenir. Per altra banda, no ha encertat del tot amb aquesta ambientació de profunda sequera, però, com ja sabem es va estar a punt de donar l’extrem del famós transvasament del riu Ebre, així que no va anar tan errat com sembla.
Finalment, només cal afegir que Mans lliures és la novel·la perfecta per tot aquell amant del gènere policíac i de ciència-ficció, i encara més si li agrada la mescla de gèneres. Jordi de Manuel és un autor que encara té molt que dir en la literatura catalana, així que estaré atent a les seves novetats i a l’extensa obra que ha publicat fins aleshores, entre les quals podem trobar el cicle de l’inspector Marc Sergiot, entre les quals es troba Mans lliures.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s