“Hipnofòbia” de Salvador Macip

Filosofia, còmics, ciència-ficció, ciència, Lovecraft, Shakespeare… Tot això i més és el que es pot trobar a Hipnofòbia. Sembla més aviat una llista escrita a l’atzar dels millors tresors intel·lectuals. I és que Hipnofòbia té tots els números per esdevenir un clàssic, ben bé com ja ho són els dos mestres citats més amunt. Però val més que anem per parts.
Em vaig fer amb Hipnofòbia gràcies al concurs que va organitzar en XeXu del blog Llibres, i punt! (Moltes gràcies XeXu pel detall de la dedicatòria del Salvador Macip!), però ja feia temps que volia fer-me amb ella, des que vaig llegir Ullals. I més encara van ser les meves ganes de llegir-la, en donar una ullada al seu argument:
“Per què dormim? És veritat que el cervell necessita descansar, o és una manera d’ocultar el seu veritable potencial? En un búnquer secret de l’exèrcit americà, el doctor Metcalf ha trobat la manera d’accedir al Poder, la força secreta de la ment, i té una idea molt clara de com l’ha de fer servir. El general Sandcliff és l’únic que pot evitar que el doctor s’infiltri en els nostres somnis i acabi controlant la humanitat. Podrà aturar l’home més perillós del món?”
Hi ha novel·les que ja valen la pena llegir només per la seva idea. Des de ben petit (i encara ara) si m’haguessin preguntat pel meu poder predilecte si fos un superheroi, hauria elegit sense dubte els poders mentals, com la telecinesi o la telepatia. I aquests (i altres poders que et deixen la pell de gallina) són els que podem trobar a Hipnofòbia: un món on els humans aconsegueixen increïbles poders mentals gràcies a la falta de son, que ha estat sempre el que ha frenat l’evolució de l’ésser humà. En aquest aspecte, el de l’ascensió de l’home m’ha recordat molt a la filosofia nietzschiana, al superhome que tan predicava, relació no sé si fortuïta o premeditada, però que de totes formes aporta un valor més d’intel·lectualisme a una novel·la d’un gènere que s’acostuma a menystenir. El gruix d’aquest component filosòfic, però, ve donada del mestre dramaturgs, amb la cita d’una de les seves millors obres Machbeth, que se’ns plantifica abans de començar la novel·la i que es veu culminat amb uns diàlegs finals que semblen talment com extretes d’una d’aquestes magnífiques tragèdies.
Amb el seu estil directe, senzill i portador, Macip ens proporciona una història frenètica, extremadament dinàmica, talment com si les pàgines anessin soles, mogudes pel poder d’algun d’aquests superhomes. Un altre punt a favor per l’autor, són els capítols protagonitzats per un personatge diferent a cada una, una història coral que ens permet veure les conseqüències i l’evolució d’aquest moviment hipnofòbic, des de diferents punts de vista molt interessants que aporten frescor i renoven la història pàgina a pàgina. De fet, tots els capítols haurien passat perfectament per relats independents. En un principi, anava a dir que d’entre els vuit capítols, em quedaria amb el tercer, amb aquest ambient tan lovecraftià tan ben travat. Tanmateix, al final m’ha enamorat més aquest personatge de l’Adam, potser perquè m’ha recordat molt a la meva infància i a una de les meves primeres lectures serioses, Harry Potter i la pedra filosofal. Però, no només per això, sinó pel fantàstic spin-off d’aquest setè capítol que podem trobar al número 13 de la revista Catarsi, que es pot llegir independentment de no tenir la novel·la, però que et dóna molta complicitat amb el personatge, si l’has llegit.
Com ja he anomenat al principi, els còmics de superherois tenen molt a veure amb Hipnofòbia. Per bones i per dolentes. I és que la novel·la agafa tant els punts forts com fluixos d’aquestes històries gràfiques. Al costat positiu, hi trobem unes escenes d’acció trepidants i uns poders que fascinen fins al lector més seriós. Però, per contra, també trobem els típics personatges arquetípics: el científic boig, l’heroi solitari, el nen-prodigi… Per sort, aquests no són plans, i podem detectar una profunditat i evolució que ajuda a suplir aquesta petita carència. També s’ha d’admetre que al costat de situacions d’una originalitat espaterrant, també en trobem de molt tòpiques, com bé són aquesta sensació d’ésser vigilat, les persecucions pels carrers i els missatges anònims. Suposo que Macip, en voler fer un tribut al gènere de la història gràfica, en especial el de superherois, peca en el mateix que pequen la major part dels directors del cinema d’aquest mateix gènere. Tinc present que, segurament, aquestes situacions estiguin escrites d’aquesta forma premeditadament, però, pel meu gust, si ha estat això, n’ha abusat en excés.
Tot plegat no treu, això no obstant, el mèrit de Macip de voler-nos presentar una novel·la original, dinàmica, entretinguda, com una culminació de totes les seves influències, un divertimento literari que crea complicitat amb el lector. Una novel·la excel·lent, que malgrat els seus pros i contres, demostra el talent del seu autor no només pel gènere de la ciència-ficció, sinó per aquest art que és la literatura.

 

Advertisements

4 thoughts on ““Hipnofòbia” de Salvador Macip

  1. XeXu says:

    T'anava a dir que hauríem d'avisar a en Macip perquè vingui a llegir la teva ressenya perquè li agradarà, però abans de comentar ja he vist que ja ho sap, hehehe.

    La dedicatòria hauria pogut ser més personalitzada si haguéssim sabut qui guanyava el premi, però igualment va ser un detall per part seva dedicar-lo, sempre ho fa i es fa un autoretrat, m'encanta. M'alegra que t'hagi agradat el llibre, veig que li has tret molt suc. A veure si algun dia veig les ressenyes dels altres també, tot arribarà!

    M'agrada

  2. Salvador Macip says:

    Moltes gràcies per la teva ressenya, Edgar! M'alegro que t'ho hagis passat bé. I tens raó que el fet de voler fer un homenatge als còmics i al pulp té l'inconvenient d'acabar abusant d'algunes situacions arquetípiques. Però era part del joc literari que m'havia marcat. Per sort la resta t'ha compensat!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s