“Cels taronges” de Jordi de Manuel

Per pura casualitat, quan vaig anar a la biblioteca de Balaguer, em vaig topar amb aquesta novel·la breu d’un autor, Jordi de Manuel, que no només he llegit i ressenyat, sinó que fins i tot he tingut l’honor de conèixer-lo. A més a més, Cels Taronges és una obra premiada amb el Premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa, l’any 2000, un premi que em cau bastant a prop. I per acabar-ho d’adobar, és una novel·la especulativa (que avui dia segurament es podria considerar com ucronia), situada l’any 2008. Així doncs, no vaig dubtar ni un moment en demanar-la en préstec.
Es tracta d’una novel·la breu, que no arriba a les 115 pàgines, de la saga policíaca de l’inspector Marc Sergiot, però en la qual aquest personatge tan sols fa una aparició estel·lar, essent tan sols un personatge secundari que acaba esdevenint, tanmateix, essencial per la resolució del cas. El policia encarregat del cas és en Josep Marfull, jove i ambiciós tinent dels Mossos d’Esquadra que ha d’investigar el segrest d’en Gerard Planolas, el fill d’un prestigiós arquitecte barceloní i estudiant a la Facultat de Bioenginyeria.

Un dels primers punts a destacar és l’estil de Jordi de Manuel, ja de per sí, concís, i en aquest cas encara més tractant-se d’una novel·la breu. Els capítols curts creen una història molt dinàmica i portadora, que quasi no et fa adonar de la velocitat amb que et berenes pàgines i pàgines, fins al punt que, literalment, has devorat tota la novel·la amb menys de 24 hores.

L’estructura de la novel·la, que sospito que és una constant en els llibres de la saga de novel·la negra de Jordi de Manuel, està estructurada en les vivències de la víctima en els capítols amb números imparells, i les investigacions policials als parells. I per si fos poc, al principi dels capítols parells també se’ns fa una biografia dels companys d’en Gerard Planolas en el grup de treball de la facultat. Si ens fixem en l’avançament de la trama i la història, aquests fragments biogràfics semblen un afegitó innecessari. No obstant, aquests són útils per conèixer una mica més la situació del protagonista principal, el Gerard, i li serveixen a l’autor, per situar la història en diferents ambients geogràfics dels Països Catalans: un barceloní, un empordanès, una osonenca, un illenc i una ponentina. Personalment, haig de destacar el cas de la ponentina, la Maria de les Sogues, perquè se situa la seva biografia molt a prop de casa meva, en una finca, que he entès que es troba entre Bellvís i els Arcs, dos pobles de la comarca del Pla d’Urgell, però que tenen també molt lligam amb Balaguer, fins al punt que la meva pròpia ciutat acaba anomenada en la llegenda de la Verge de les Sogues. Cal lloar l’esforç de Jordi de Manuel per aquest ànim de situar l’acció en diverses contrades del territori català i explicar-hi, fins i tot, alguna de les seves llegendes.
A més a més, també m’ha semblat molt interessant un debat que es dóna enmig de la novel·la sobre els dialectes, sobre si els estudiants universitaris que van a Barcelona acaben per perdre el seu dialecte, per acabar prenent el barceloní, i només recuperen el seu quan dialoguen amb algú del seu propi dialecte. M’ha cridat l’atenció pel fet que és una qüestió amb la qual em trobaré ben aviat, i en la qual crec que la diversitat dialectal és quelcom necessari si no volem perdre alguns dels aspectes més rics que té el català, com són els seus dialectes tan variats.
Finalment, em cal destacar l’ambientació de l’obra, la qual no em venia de nou. Pel fet d’haver llegit Mans lliures, he pogut detectar certs aspectes que em resultaven molt familiars. Un dels més importants, l’inici d’una sequera seriosa, amb les distintes solucions a les que es recorre, com plantes dessalinitzadores i el racionament d’aigua; un altre és les Rondes Aèries, una mena de carreteres elevades que passen pel bell mig de Barcelona, les quals estan en construcció i han estat dissenyades pel pare del Gerard Planolas; i, per acabar, els tatuatges amb un llaç negre al canell, per les persones amb seropositiu. Són tres aspectes molt característics de la original ambientació que Jordi de Manuel ens proposa.
Cels taronges és una novel·la molt especial, que enamorarà tant els lectors de gènere com els més “negrots” (que és el nom amb el qual es coneix els amants del gènere negre), i que per la seva brevetat i concisió captivarà fins i tot al lector més ocasional. I ja se sap, que “lo bueno, si breve, dos veces bueno”.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s