“Foc verd”, de Jordi de Manuel

Després de set novel·les atrinxerat als encontorns de Barcelona, Marc Sergiot decideix, en la seua vuitena aparició, escapar-ne (o és el mateix Jordi de Manuel qui ho necessita?). I és que la ciutat no l’ha tractat gaire bé aquest estiu: un dels seus agents ha rebut un tret i s’hi sent responsable; el fill de la Montserrat, una amiga seua molt estimada, està en un estat molt greu, i a més a més la calor se li fa insuportable. Necessita escapar d’allí. La invitació del seu col·lega Xulio Coirós a passar una temporada a la seua aldea d’A Coruña serà l’excusa perfecta. La cosa a Galícia, tanmateix, estarà igual o pitjor: en el viatge amb el seu preuat quatre llaunes viurà en primera persona els terribles incendis que arrasen els boscos gallecs. I per acabar-ho d’adobar, quan arribarà al poble, Coirós li explicarà que han trobat un cos carbonitzat al bosc que, malgrat que no ho sàpiguen encara, està molt lligat amb un cas mai no resolt de fa vint-i-tres anys.

A hores d’ara ja puc presumir de ser un lector més o menys fidel de Jordi de Manuel. És la desena novel·la que llegeixo d’aquest autor barceloní i això significa que ja estic bastant fet a l’estil demanuelià (si em permeteu el neologisme). Trobem una mateixa estructura particular basada en salts temporals que componen el que sembla un còctel curiós de fragments del passat i del present que de mica en mica, però, van encaixant com un trencaclosques molt ben travat. També trobem una mateixa fixació per la naturalesa i una descripció acurada dels paisatges que ja trobem en La decisió de Manperel. I finalment també trobem aquests mateixos personatges exquisits i profunds: alguns deliciosos i entranyables, d’altres odiosos i cruels, però tots humans, amb els seus defectes i virtuts. D’aquesta novel·la m’ha enamorat especialment el del professor Manuel Moreira, un fantàstic personatge que aporta una pinzellada de lucidesa en aquest ambient rural dominat pels dogmes de fe i les baixes passions.

Tanmateix, no cal ser un lector expert de l’autor per embrancar-se en la seua lectura. Un dels trets que fan més especials l’univers de l’inspector Sergiot és que el lector pot introduir-s’hi en qualsevol ordre, sense necessitat d’haver llegit res més abans. Però, tot i així, De Manuel tampoc no s’oblida dels seus lectors més fidels, i prepara unes picades d’ullet que fa la saga encara més especial, com per exemple el perquè de la mala relació amb el seu pare, que no s’havia desvelat fins en aquesta novel·la.

Mort, amor, traïció, venjança, religió, avarícia…Hi trobem una mescla dels pecats i passions humanes que podria tenir tots els ingredients per a tractar-se d’una autèntica tragèdia shakespeariana ambientada a Galícia. Foc verd és això i molt més. Una novel·la que no us podeu perdre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s