El feminisme masculí

Gràcies al tweet de @odradek1 descobreixo les bases d’un premi de relat curt que valora «la utilització d’un llenguatge no sexista i un enfocament del relat que no faci servir els estereotips masculins i/o femenins tradicionals». L’irònic de tot plegat ve perquè en aquest concurs, precisament, només s’hi poden presentar dones. Posem per cas que, en lloc de només poder presentar-s’hi dones, en el premi només haguessin deixat concursar-hi homes. Què hauria passat? Doncs que una bona pila de gent (amb tota la raó del món) hauria posat un crit al cel per la injustícia que s’està cometent. I jo, per descomptat, també m’hi hauria sumat. Tanmateix, per què no passa res amb aquest escenari contrari? Què es vol aconseguir amb aquest concurs?  Potser pensen que, com en matemàtiques, quan multipliques dos negatius dóna un positiu? Així doncs, el que intenten és combatre el sexisme amb més sexisme?

El principal problema amb què s’ha encarat malament el feminisme radica en aquest punt. Moltes vegades es clama que s’ha de conscienciar la dona de la situació injusta en què viu: la discriminació laboral, l’assetjament sexual, la violència de gènere, les lletres degradants que s’escolten en els grans hits musicals d’avui dia… Hi estic totalment a favor: han de ser les dones les primeres que facin el primer pas de denunciar aquestes injustícies. Però, segons el meu parer, la cosa no s’ha de quedar aquí. Si el que es vol és crear una societat justa i igualitària, no crec que sigui gaire bona idea apartar els homes d’aquesta lluita feminista o, fins i tot, en alguns casos extrems generalitzar i criminalitzar tot el sexe masculí de ser-ne el causant.  Ans al contrari, només fa que empitjorar la situació i crear un abisme encara més gran. Bona part dels homes no som un esbart de llops bavosos que tractem les dones com si fossin ovelles subordinades a la nostra voluntat.

Ho hem d’aconseguir entre totes i tots: fem campanyes per evitar que s’escolti i es produeixi aquesta música (que tothom sap a quina em refereixo) amb lletres masclistes i humiliants. Fem boicot a les discoteques que ofereixen aquesta música, aquelles que no fan pagar a les dones com a reclam per als homes o que ofereixen gogós, cambreres o ballarines com si fossin un producte. Denunciem aquelles ofertes de feina en què es demanen només homes per a les feines físiques o només dones per a cuidar canalla o netejar. Rebutgem aquelles empreses on, simplement per la seua condició sexual, les treballadores cobren un salari menor. Manifestem-nos contra aquests governs i aquestes lleis abusives i retrògrades. No és aquesta la verdadera lluita feminista? Tot plegat és precisament quelcom que ens afecta i ens degrada a la societat en conjunt.

Als organitzadors d’aquest concurs: estic convençut que aquest projecte ha estat ideat amb tota la bona fe del món. Però, segons el meu parer, no s’ha triat la forma adequada. No seria millor fer una convocatòria oberta per a tots els sexes? No podríem demostrar així que els homes també estem conscienciats per a aquesta causa, que volem la igualtat de sexes, que rebutgem el sexisme i la injustícia?

Anuncis

4 thoughts on “El feminisme masculí

  1. Educació, respecte, cultura, criteri… és aquesta l’única cura de la barbàrie del masclisme. El sexisme per combatre el sexisme em recorda a la batalla perduda d’aquell qui encegat per la desesperació, tracta d’apagar les flames de l’incendi amb el bidó de gasolina.

    Quantes vegades hauré sentit el discurs de l’ignorant: “Jo no sóc masclista ni feminista…”.
    De veritat cal aclarir cada vegada que el feminisme és una lluita per la igualtat?

    Són aquests actes que descrius, els que sense voler-ho, perverteixen la essència mateixa del feminisme vertader. I també aquí cal i caldrà lluitar conjuntament per fer caure l’imperi patriarcal.

    L’estupidesa de l’ignorant només es combat amb arguments i l’intel·lecte. Com guanyarem si allò que critiquem, també ho fem?

    Silas.

    Liked by 1 person

  2. Edgar, estic d’acord amb gairebé tot el que has dit, però crec que hi ha algunes coses que s’han de matisar.
    El feminisme no és un moviment que busqui la igualtat entre l’home i la dona, sinó més bé un moviment la finalitat del qual és erradicar la discriminació a la qual es veuen sotmeses les dones en tots els camps. Sembla que sigui el mateix però no ho és: la igualtat és la conseqüència d’aquesta erradicació, no la finalitat en si.
    Dit això, crec que és un poc arriscat per part teva de dir que el feminisme no s’ha encarat bé: no crec que sigui encertat que un home critiqui el feminisme perquè no som nosaltres els que patim les injustícies del masclisme. Nosaltres podem ajudar, és clar, però com a molt podem criticar i puntualitzar quan un altre home està sent masclista. Són les dones les que saben realment el que pateixen, les que han de liderar la lluita i les que ens han de dir si estem sent masclistes o no. Després de tot, no és fàcil desfer-se de totes les accions i de tots els pensaments masclistes que puguem tenir perquè hem crescut creient que tot això era natural, i es difícil aconseguir-ho en tan poc de temps, i, sobretot, perquè moltes vegades ens remarquen algunes actituds masclistes que, de no fer-ho, ni les hauríem considerades.
    Quant al fet que el concurs estigui destinat només per a dones, crec que, almenys en aquest cas, està justificat perquè els demanen que mostrin tot el que saben, viuen i senten. És cert que l’únic requisit que demanen és utilitzar un llenguatge que no estigui influenciat per estereotips masculins i femenins tradicionals, però també estic segur que això donarà peu que les dones tractin el tema del feminisme de primera mà, amb exemples concrets i que ens poden ajudar realment el que sofreixen. A més, si no hi participen homes, les dones poden tenir un espai segur on realment poder expressar tot això.
    A part d’això, estic d’acord amb tot el que has dit. Hem de donar-los suport i ajudar-les perquè aconsegueixin estar en la mateixa situació que els homes i per aconseguir una societat justa i igualitària, i hem de revisar el nostre comportament per veure en què ens equivoquem i com podem rectificar.
    Molt bona reflexió i molt bon article, Edgar!

    M'agrada

    1. Hola Dani,
      Gràcies per comentar! Sé que és un pèl arriscat posar-me en aquest tema, no essent jo qui el sofreix, però crec que era necessari donar una visió masculina d’aquest moviment. No hi tinc res contra aquest concurs en si i contra la iniciativa, però jo crec que seria interessant plantejar aquest concurs com quelcom per unir-nos tots contra el masclisme. Pel Facebook hi ha noies que m’han donat la raó en aquest aspecte i d’altres que no hi estaven d’acord. Suposo que tot plegat és qüestió de visió personal. El que volia fer amb aquest article és treure els tabús sobre aquest tema: els homes no hem de liderar aquest moviment, però sí que hi hem de tenir veu.
      Edgar

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s