El mag

Va llençar la primera carta que va rebre tan bon punt la va veure a la bústia. I això mateix va fer amb la segona, la tercera, la quarta… Tanmateix, semblava que, talment com una hidra, per cada una que n’estripava, n’acabaven sortint dues més al seu lloc. Finalment, va desistir dels seus intents i simplement es va dedicar a ignorar-les i fer com si no existissin. Era inútil. Va arribar un moment que no només tenia la bústia negada de papers, sinó que tota la casa estava envaïda per aquelles cartes infernals. Se sentia com aquell nen-mag tan popular que un dia rebia una allau de correspondència similar i el convidaven a ingressar en una escola de bruixeria per a canalla amb habilitats màgiques. Curiosament, a ell també el volien internar en un lloc amb gent d’aptituds especials com les seves.

Truquen a la porta. El vénen a buscar. Ell, a diferència del jove aprenent de bruixot, no frisa per veure què s’amaga rere els murs d’aquell internat majestuós. La paradoxa és, però, que a ell el volen pel fet de ser un autèntic mag de les finances: pot fer aparèixer i desaparèixer diners a la seva voluntat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s