L’estadística i el relleu generacional

L’etern debat sobre la presència i la consideració de la dona en la literatura (i, jo afegeixo en la traducció també) sacseja sovint les xarxes socials. Seria ben estúpid negar que aquest problema no existeix: només cal fixar-se en les estadístiques. Per posar algun exemple,  el premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha estat concedit a 4 dones i a 43 homes i el premi Nobel de Literatura a 14 dones i a 100 homes. Així doncs, és innegable que iniciatives com el dia de les Escriptores són completament necessàries per a ajudar a normalitzar i aconseguir aquesta igualtat d’oportunitats (en tots els aspectes, no només literaris) que la gent amb dos dits de front hauria de defensar amb fervor.

I això mateix em fa preguntar: què passarà amb la meua generació? Si tot anés com hauria d’anar, el relleu generacional faria que el nombre d’escriptores i escriptors s’invertís. Poso més exemples. A la UAB, l’any 2015 a Traducció i Interpretació es van matricular un 76% de dones, a Llengua i Literatura Catalanes, un 94% i a Humanitats, un 67%. Si ara em fixo en el meu entorn personal, gairebé la majoria de persones de la meua generació que sàpiga que li agradi escriure (i ho faci més o menys amb regularitat) són dones. De fet, un noi que escrigui (i tristament, fins i tot, que llegeixi) és una raresa.

Es giraran les tornes, aleshores, quan la meua generació (la que omple avui dia les aules de les universitats catalanes) agafi el relleu? Estadísticament seria ben lògic, oi? M’agradaria ser optimista i dir que serà així. Però aquesta societat nostra no convida pas gaire a ser-ne.

Anuncis