Les meues 7 millors lectures de 2016

El 2016, per a mi, ha estat un any carregat de literatura i ha sigut segurament l’any que he llegit més de la meua vida lectora. Segons Goodreads, l’aplicació on he anat posant totes les meues lectures, he llegit 58 llibres, unes 12.500 pàgines i una mitjana de 258 pàgines per llibre. No està malament, oi?

A continuació, us presento els 7 llibres (sense cap ordre concret) que m’han agradat més d’aquest 2016. M’ha sortit una llista curiosa amb llibres contemporanis i clàssics, estrangers i d’aquí.

Fahrenheit 451. Ray Bradbury.

4381Què passaria si els bombers, en lloc d’ajudar a apagar incendis, es dediquessin a cremar llibres i a perseguir la gent que els llegeix? Amb aquesta magnífica idea de partida, l’autor teixeix una crítica memorable a la ignorància i la incultura. La societat que ens planteja Bradbury és verdaderament terrorífica: una societat sense literatura, sense pensament, on les masses estan subjugades per la seua pròpia estupidesa. El que més m’ha enamorat de la novel·la, tanmateix, ha estat el seu estil: un estil poètic, preciosista, però que a la vegada es deixa llegir i et convida a passar pàgines sense adonar-te’n. I el seu desenllaç és un dels finals més preciosos i encertats que he llegit mai. Una novel·la de lectura obligada.

Nunca digas vodka, nunca jamás. Sergi Álvarez.

28272871

Una novel·la que comença citant la famosa frase de The life of Brian “Always look on the bright side of life” és impossible que em decebi. Podríem dir que es tracta d’una paròdia de la novel·la negra,  una “anada d’olla” amb un argument que no em veig capaç de resumir. El seu punt fort és l’humor àcid i irònic que desprèn, molt en la línia de Terry Pratchett i els Monty Python. Álvarez es fot del mort i de qui el vetlla, tan se val que sigui un filòsof, un personatge històric o ell mateix. I també cal destacar els assajos filosòfics des d’un punt de vista humorístic que ens presenta al principi de cada capítol, una autèntica meravella. Aquesta novel·la m’ha agafat realment desprevingut. No la llegia amb moltes expectatives preconcebudes i m’ha deixat amb un pam de nas. Una de les sorpreses de l’any.

Entrada en blanc. Manuel de Pedrolo.

Resultat d'imatges de entrada en blanc manuel de pedrolo Et despertes en un tren, amb d’altres passatgers que tampoc saben què hi fan allí. Malgrat que ho proveu, no podeu sortir d’allí, hi ha alguna força estranya que t’ho impedeix.  I llavors ho recordes: ets mort. Amb aquest argument, Pedrolo construeix una novel·la breu trepidant, misteriosa, que et manté en tensió en tot moment fins al seu desenllaç totalment brillant (i anunciat). Una metàfora perfecta de la vida mateixa, que t’evoca aquesta incertesa constant que tenim sobre el futur o sobre què hi fem en aquest món. Novel·les com aquestes demostren per què Manuel de Pedrolo és un dels millors escriptors en llengua catalana que hem tingut (i que, tanmateix, tenim tan subestimat). Als seus peus.

Hipermatrònic: l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund. Sergi G. Oset.

33231927El gran microcontista de Gràcia ho ha tornat a aconseguir. Aquest cop amb la família d’Orciny Press i amb una de les millors portades i més originals que he vist mai sota el braç. Carregat amb l’arma poderosa de la concisió et crivella amb els seus contes-bala i et duu a universos insospitats, impossibles, on qualsevol friqui (de veritat) voldria perdre-s’hi. I obre pas per un nou camí interestel·lar que la literatura catalana desconeix. Encara no heu llegit res d’en Sergi G. Oset. I què esteu esperant?

La carretera. Cormac McCarthy.

La novel·la se situa en un escResultat d'imatges de la carretera cormac mccarthyenari post-apocalíptic, on la cendra, la mort i la destrucció són una constant. Un pare i un fill recorren la carretera sense destí, amb l’únic objectiu de tenir sort i trobar una mica d’aliment per sobreviure un dia més. Una faula de la vida i l’ésser humà, d’aquesta carretera (plena de perills i incerteses) que nosaltres mateixos hem de recórrer cada dia. Una obra mestra, un clàssic sense discussions. Colpidora, brillant, desassossegadora i un munt d’adjectius més que em deixo. Hi ha fragments d’aquest llibre que emmarcaria i posaria en un museu.

Quan els teus somnis siguin d’un món que no existirà mai i et tornis a sentir feliç, serà que t’has rendit.

Disseccions. Jordi de Manuel.

32574587Un recull de relats molt especial, mereixedor del Premi El Lector de l’Odissea l’any 2001. De Manuel fet cirurgià de les paraules, dissecciona la naturalesa humana i ens presenta el resultat del seu experiment en aquest recull, que conté dotze relats per a tots els gustos, alguns de caire més realista i d’altres més fantasiosos. L’estil plàcid, però contundent de l’autor, permeten una lectura calmada i amena. Un llibre que dignifica el gènere del relat i demostra que pot arribar a una qualitat igual o superior a la novel·la.

Frankenstein o el modern Prometeu. Mary Shelley.

18490Tothom, poc o molt, coneix la història de Frankenstein, ja sigui pel cinema, per cultura general o per les incomptables paròdies que se n’ha fet. Això ha fet que la novel·la original, en certa manera, hagi passat moltes vegades una mica desapercebuda. I no és just, perquè Shelley ens brinda una novel·la brillant, que ens presenta les passions humanes més pures i cruentes, sense filtre. M’ha sorprès des del principi el seu estil senzill i portador, molt poc habitual en les novel·les barroques i romàntiques d’aquella època. Un clàssic que s’ha de llegir i més sabent que es tracta de la primera novel·la de ciència-ficció de la història.

Què en penseu? Quines heu llegit vosaltres? I quines han estat les vostres millors lectures d’aquest any?

Anuncis

4 thoughts on “Les meues 7 millors lectures de 2016

  1. Primerament, la meva enhorabona per haver llegit tant, 58 és una xifra molt alta. Però t’he de dir que dels teus set llibres preferits, jo n’he llegit només dos, el Fahrenheit i la carretera, i en cap dels dos casos em van convèncer. I mira que el primer és d’aquells que hauria de cridar l’atenció de qualsevol lector empedreït, però mira, no em va entrar, probablement pel que comentes, la manera com està escrit. A mi no em va passar fàcilment.

    Liked by 1 person

    1. Segurament és el que comentes, ambdós llibres tenen un estil molt dens i poètic i suposo que si no entres en el ritme lent que tenen i en la història es deu fer una lectura pesada i cansada. A mi, però, m’han arribat bastant, ja se sap allò de tants caps tants barrets 😉

      M'agrada

  2. Farenheit, Vodka i The road estarien entre els meus preferits de l’any si els hagués llegit al 2016 però només amb Vodka és dona el cas. Una lectura 100% recomanable. I gràcies per la part que em toca.
    Que gaudeixis d’un any de bones i intenses lectures. Jo he començat el 2017 amb l’últim de David Jasso però tinc una pila esperant al darrera que no paro de fitar de reüll XD

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s