Sí, sóc de Lleide… i què?

—Oh, ets de Lleide, com va el tractor?

Us sonen aquestes paraules? Qualsevol lleidatà com Déu mana de ben segur que les haurà escoltades una infinitud de vegades. Al final, la resposta del lleidatà acaba sent sempre un riure sarcàstic, com si la brometa fes gràcia de debò, o un esforç inútil per fer entendre que la «e» final de Lleida no es pronuncia així, que és una «e» oberta.

En cap cas, però, això no ens ha de fer avergonyir d’on som ni com parlem. Hem de començar a estar orgullosos de ser de Ponent. Hem de començar a estar orgullosos dels nostres paisatges, dels nostres parlars, de la nostra gent. I també hem de demostrar que existim, que Catalunya no és només Barcelona, que aquí també es fan coses, que Ponent és més que boira i tractors. En definitiva, hem de començar a creure en nosaltres mateixos.

I hem de fer que el nostre dialecte sigui la nostra bandera. Això sí, hem d’anar amb compte. Hi ha una línia molt fina que separa el que és dialecte del que és castellanisme. I moltes vegades ni nosaltres mateixos la sabem distingir del tot. Que sí, que ja sé que em direu que sóc massa primmirat, que en faig un gra massa i que no passa res per dir llimpiar, donar compte o arrepentir-se. Però jo trobo que és primordial parlar amb propietat, no només per fer una mica menys de mal al català, sinó també per demostrar als que se’n foten que no som aquests pagesos incultes i de l’edat de pedra que es pensen alguns que som.

Som més importants del que ens pensem i no ens n’adonem. Tenim al nostre entorn escriptors, artistes, músics, esportistes, periodistes (i tota mena de professionals que em deixo) excepcionals. Tenim projectes de primera que moltes vegades passen desapercebuts. De vegades és més fàcil veure les coses bones que hi ha fora i ignorar les meravelles que tenim al nostre voltant. Per això s’ha d’agrair iniciatives com les de Postureig de Lleida, per a donar ressò a totes les coses bones que es fan per aquí i per a ajudar-nos a riure’ns de nosaltres mateixos, que és el primer pas per acceptar-nos tal com som.

Hem de recuperar el nostre orgull lleidatà.

—Sí, sóc de Lleide… i què?

[Foto de: Balaguer Televisió].

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s