El cant dels revivents

Els carrers es disfressen de mort
amb els famolencs ben impacients
 i que esperen amb sa ingent conhort
poder saciar les fams latents.
És el vermell a dojo sadollat
Com fontana de les carns innocents.
El terra de carmesí tintat
Fa la vida de sangs putrescents.
Com son desori inesperat
No fou mai pas res ocasional,
Ja no en quedà sinó soledat
Que combatés envers aquell mal.
Minsos supervivents que la sort
Desempallegà de la set carnal,
Li feien, temorosos, la cort
Així escapar d’aquell lloc infernal.
Els carrers es disfressen de mort
amb els famolencs ben impacients
 i que esperen amb sa ingent conhort
poder saciar les fams latents.
Anuncis

Tuiteratura: Micropoemes Homenatge Joana Raspall

El cap de setmana del 7 i 8 de desembre el grup literari amb el qual participo, Tuiterats Ultradimensionals, vam decidir retre un homenatge a la gran poetessa recentment traspassada Joana Raspall (Descansa en pau, Joana!). Per fer-ho, vam organitzar una convocatòria d’un sol cap de setmana en la qual havíem d’elaborar micropoemes d’una sola piulada, amb la limitació dels 150 caràcters de Twitter. A continuació, us poso els micropoemes que vaig fer per l’ocasió. En el primer d’ells, em baso en el mateix poema de la Joana, “La rosa”. En els dos restants, creo una poesia més fantàstica, sobre temàtica zombi. Com diu el nostre Hugo Camacho, de Tuiterats, és poesia especulativa. Podeu veure les demés aportacions de la resta del grup al nostre bloc de Tuiterats Ultradimensionals clicant, aquí. Espero que us agradin!
 
 
La rosa desclosa
mai més pot florir.
La rosa enclosa
ben aviat es pot marcir.
Ambdues poncelles, mort
acabaran per esdevenir.
 
 
Els carrers es pentinen de mort
amb els famolencs ben impacients
que esperen amb gran conhort
poder saciar la gana latent.
 
 
Amaga la fortuna la boira
De la que dels revivents vol fugir.
Estima el viure la jove Moira,
Del ferest plor, pot valor sorgir.
 
 

Pobres diables

POBRES DIABLES
Salvàvem els mots de la nostra llengua, el meu poble i jo. (1)

 

Els diables ignorants se’ls volien emportar.
Els amos de les paraules lluitaren contra les tenebres.
Llum contra foscor. Però els diables eren forts.
Vivaces aus de rapinya els ajudaren en la seva empresa.
La batalla va ser àrdua i sagnant. I els dimonis van vèncer.
I els amos van alçar el vol. I van anar lluny, molt lluny.
I els mots es van mantenir invisibles entre la foscor.
 
Com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra! (2)
Però arribà, la llum aconseguí renéixer d’entre les cendres.
Malgrat tot, aquesta amb el pas del temps s’ha anat atenuant.
I ara, els dimonis tornen i volen apoderar-se dels mots.
Dividir les nostres paraules és la seva nova estratègia.
No ho aconseguiran. Els amos de les paraules ens mantindrem units.
I, si no, haurem d’alçar el vol. I anirem lluny, molt lluny.
I salvarem els mots de la nostra llengua. I del nostre poble. I jo.
o0O0o
(1) (Cita): Salvador Espriu. «El meu poble i jo».
LES CANÇONS D’ARIADNA
(2) (Cita): Salvador Espriu. «Inici de càntic en el temple».
LES CANÇONS D’ARIADNA
o0O0o
POEMA FINALISTA EN EL CONCURS SOLIDARI “ARC-PARAULA D’ESPRIU”
POEMA QUE SERÀ INCLÒS EN EL RECULL “PARAULA D’ESPRIU”