“La mutació sentimental” de Carme Torras

Fa temps que tenia pensada aquesta ressenya, però no m’hi he pogut posar-m’hi fins ara per aquelles preferències forçades ineludibles com són els exàmens (el compte enrere s’estreny ^_^). Avui us vinc a parlar d’una novel·la de ciència-ficció molt especial. No només perquè estigui escrita en català (que ja és dir molt), sinó perquè és guanyadora del Premi Manuel de Pedrolo Ciutat de Mataró i el premi Ictineu (que són els dos únics guardons que premien la literatura fantàstica en llengua catalana). Per si no fos suficient raó per fer-me amb ella, la temàtica que tractava em va atreure de seguida: una distòpia molt lligada amb el món de la robòtica. I no parlar de la preciós disseny de portada que no deixa indiferent a ningú.
La mutació sentimental se situa en un món dividit en dues faccions ben divergents: els protecno, que estan a favor dels ROBs, una mena de robots assistents que acompanyen a tothora a les persones i els ajuden en la seva vida diària; i els antitecno, contraris a tota mena de tecnologia i sobretot als ROB, ja que creuen que acaben modificant, a pitjor els pensaments, sentiments i relacions dels seus usuaris. En aquest context, hi trobarem  en Leo, protecno i un dels empleats més brillants de l’empresa més important que fabrica els ROBs i la Silvana, líder d’un dels moviments més importants antitecno. Els interessos d’aquests dos toparan per raons diferents amb la Cèlia, una nena del segle XXI que ha estat congelada per tal que es pogués curar de la seva malaltia amb els avenços mèdics del futur que els farà veure el seu món d’una forma ben distinta.
Amb aquest curiós argument es desenvoluparà una història molt particular, on els personatges i la seva personalitat prendran una importància crucial en la història, però d’una forma que no resultarà ni tediosa ni pretensiosa. Els protecno s’han convertit en individus pràcticament insensibles (que fins i tot no ploren per la mort d’éssers estimats propers) i dependents als seus robots personals (que en la seva absència els converteix en éssers inútils i irascibles). La manera com s’explica aquesta evolució de la naturalesa humana (que esfereeix per la semblança amb la societat actual) aporta a la novel·la un toc de frescor que no deixa indiferent a ningú.
També cal destacar el magnífic estil d’escriptura de l’autora, acurat, però senzill (escrit en el més estricte present) que fa del llibre una lectura amena i entretinguda. Destacar també la bona ambientació de la història i el desenvolupament original que es fa dels robots, que són plantejats d’una forma molt realista i molt d’acord amb els passos que pot seguir partir de la nostra actualitat (segurament, això és deu al fet que la mateixa autora és investigadora de l’Institut de Robòtica CSIC-UPC).
Per contra, segons el meu parer, al desenvolupament general de la història li manca alguna escena més d’acció per la meitat de la novel·la, però aquesta carència es veu suplerta amb escreix per la seva excel·lent caracterització dels personatges i del conflicte entre aquests.
La mutació sentimental és una d’aquelles novel·les  que demostren que, la literatura de ciència-ficció i encara més en català, pot ser igual o més profunda i brillant que la que tendeix a magnificar-se entre les elits academicistes i intel·lectuals. Una novel·la imprescindible, que de ben segur deixarà petja en la història de la literatura fantàstica en català.