El feminisme masculí

Gràcies al tweet de @odradek1 descobreixo les bases d’un premi de relat curt que valora «la utilització d’un llenguatge no sexista i un enfocament del relat que no faci servir els estereotips masculins i/o femenins tradicionals». L’irònic de tot plegat ve perquè en aquest concurs, precisament, només s’hi poden presentar dones. Posem per cas que, en lloc de només poder presentar-s’hi dones, en el premi només haguessin deixat concursar-hi homes. Què hauria passat? Doncs que una bona pila de gent (amb tota la raó del món) hauria posat un crit al cel per la injustícia que s’està cometent. I jo, per descomptat, també m’hi hauria sumat. Tanmateix, per què no passa res amb aquest escenari contrari? Què es vol aconseguir amb aquest concurs?  Potser pensen que, com en matemàtiques, quan multipliques dos negatius dóna un positiu? Així doncs, el que intenten és combatre el sexisme amb més sexisme?

El principal problema amb què s’ha encarat malament el feminisme radica en aquest punt. Moltes vegades es clama que s’ha de conscienciar la dona de la situació injusta en què viu: la discriminació laboral, l’assetjament sexual, la violència de gènere, les lletres degradants que s’escolten en els grans hits musicals d’avui dia… Hi estic totalment a favor: han de ser les dones les primeres que facin el primer pas de denunciar aquestes injustícies. Però, segons el meu parer, la cosa no s’ha de quedar aquí. Si el que es vol és crear una societat justa i igualitària, no crec que sigui gaire bona idea apartar els homes d’aquesta lluita feminista o, fins i tot, en alguns casos extrems generalitzar i criminalitzar tot el sexe masculí de ser-ne el causant.  Ans al contrari, només fa que empitjorar la situació i crear un abisme encara més gran. Bona part dels homes no som un esbart de llops bavosos que tractem les dones com si fossin ovelles subordinades a la nostra voluntat.

Ho hem d’aconseguir entre totes i tots: fem campanyes per evitar que s’escolti i es produeixi aquesta música (que tothom sap a quina em refereixo) amb lletres masclistes i humiliants. Fem boicot a les discoteques que ofereixen aquesta música, aquelles que no fan pagar a les dones com a reclam per als homes o que ofereixen gogós, cambreres o ballarines com si fossin un producte. Denunciem aquelles ofertes de feina en què es demanen només homes per a les feines físiques o només dones per a cuidar canalla o netejar. Rebutgem aquelles empreses on, simplement per la seua condició sexual, les treballadores cobren un salari menor. Manifestem-nos contra aquests governs i aquestes lleis abusives i retrògrades. No és aquesta la verdadera lluita feminista? Tot plegat és precisament quelcom que ens afecta i ens degrada a la societat en conjunt.

Als organitzadors d’aquest concurs: estic convençut que aquest projecte ha estat ideat amb tota la bona fe del món. Però, segons el meu parer, no s’ha triat la forma adequada. No seria millor fer una convocatòria oberta per a tots els sexes? No podríem demostrar així que els homes també estem conscienciats per a aquesta causa, que volem la igualtat de sexes, que rebutgem el sexisme i la injustícia?

Anuncis