42. 7. COM ENTENDRE ELS SEMÀFORS

En les ciutats humanes contemporànies des de fa uns anys hi abunden un nou tipus de fanals amb llums de coloraines (que no s’han de confondre amb les que es posen pels carrers a finals d’any) que serveixen perquè les persones que van amb els seus cotxes (aquells trossos de ferralla enormes dels quals ja hem parlat en altres capítols) es rendeixin a la dictadura d’aquesta mena de fars urbans.

Els semàfors convencionals acostumen a tenir tres ulls (que en absència d’una paraula millor per definir-ho anomenarem així) que estan alienats verticalment, mai no s’obren consecutivament i brillen amb colors diferents. Els ulls dels semàfors es van obrint i tancant a mesura que passa el temps (i com ja hem dit no consecutivament, sempre d’un en un). Tanmateix, hi ha un codi de colors que dona sentit a tot aquest embolic cromàtic: el color vermell de l’ull superior indica que el conductor ha d’aturar el seu vehicle abans del semàfor, el color verd de l’ull inferior indica que el conductor pot passar lliurement i, finalment, el color taronja de l’ull del centre (o carabassa, no està molt clar quin dels dos aliments és preferible per a anomenar aquest color) indica que el conductor pot passar amb precaució i, a més, també adverteix que el semàfor està a punt de posar-se de color vermell. (Tot i que els que manen recomanen començar a aturar-se quan el semàfor es posa taronja, a molts conductors, en veure el color en qüestió, se’ls sembla despertar una mena d’instint animal primari que els incita a prémer l’accelerador).

[Fragment extret de La Terra explicada per autoestopistes galàctics de Buyöshafh’sahfah Martínez. Es prohibeix qualsevol reproducció en qualsevol medi (electrònic, mecànic, hologràfic o telepàtic) sense l’autorització escrita dels titulars del copyright. Qualsevol incompliment dels drets d’autor serà penat amb la presó o la mort].

Anuncis